Carta a Julietta 001, Em preguntares

Carta a Julietta 001, Em preguntares

divendres 06 d'octubre 2017 - 19:30

CASTELLANO

Em preguntares: Serveixo per a alguna cosa? Ja saps la meua resposta, “NO”. No serveixes.

Com tots els éssers humans, no ets cap objecte el qual poder utilitzar, al que posar en un aparador o en una vitrina per a exposar-te com a trofeu i presumir d’ell, ni per adornar-lo, ni per a venerar-lo, ni per a treure-li la pols de tant en tant, ni per a treure’l a passejar i que prengui el sol.

Tampoc ets un joguet, ni un tros de carn amb forats, en els quals, els homes poden posar… i evacuar.

Ni la senyora , ni la criada, ni la prostituta de cap “senyor”, ni tampoc ets cap nina inflable amb la qual, algunes persones, es desfogarien (diuen que sexualment).

No ets res de tot això, i com no ho ets, no serveixes per a res, només serveixen els objectes, els éssers humans no s’utilitzen, no són objectes.

Senzillament, ets un gran ésser humà, que li sobreïx la dolçor, la tendresa, l’amor, i això no s’utilitza, és comparteix,  tu ho fas. Ets d’aquells éssers humans que no t’obliguen a res, que amb la seua humanitat fa que desitgem fer-ho tot sense cap obligació ni mandat.

Sinto petit 14/09/2017, matinada
A Julietta

Sempre he estat convençut que venim al món com a éssers lliures, tret d’allò al que estem lligats, si no volem morir ben aviat, a menjar, beure, orinar, defecar i, sobretot a respirar, tal com em va puntualitzar un monjo del Monestir de Poblet – “Poc temps viurem si no respirem” – em va assegurar.

Doncs bé, si estem pendents de menjar, de beure i de respirar, estem pendents de l’aire i la seua composició, de l’aigua i la seua potabilitat, de les hortalisses, fruites, de les diferents carns, de la terra i la seua precisa composició, etc. Estem pendents de què tot tingui les qualitats i propietats adequades, tenint en compte que tot això que he relacionat, també ha de comptar amb l’aire, amb l’aigua, amb la terra, en el cas dels vegetals i, en el cas dels animals i la terra, amb tots els elements dits pels vegetals i amb ells mateixos, en el cas dels animals carnívors. Per tant, estem pendents de l’actuació dels éssers humans sobretot, que, al mateix temps, aquests, necessiten tot el dit.

Observo que naixem amb una llibertat un xic estranya, plena de dependències i obligacions que en realitat no ens permet gaudir d’una vida en plena llibertat. El que té de bo, tot això de l’estranya llibertat, és que és igual per a tothom, per a tot el regne animal, tot el regne vegetal i tot el regne mineral. Amb alguna cosa hi ha igualtat, no perdo l’esperança que aquesta igualtat sigui en tots els àmbits de la nostra actual i futura vida, diríem adéu a moltes coses negatives: malalties, guerres, odis, rancúnies …

Sempre n’hi ha que volen jugar, i juguen, a ser una mena de déus titellaires per a poder moure els fils dels seus esclaus titelles, o sigui, de la gran majoria d’humanitat i de persones que res tenen d’humanes. Aquests titellaires, creguts déus, ja fa molts i molts anys, varen idear una sèrie de línies a seguir per a tenir sotmesa de bon gust a la resta de població. Religions, política, modes, falses necessitats i tota una rècula d’entremaliades trames que aconsegueixen que els seus esclaus titelles s’agenollin a una falsa evidencia i donin gràcies als seus titellaires per deixar-los ser els seus titelles esclaus.

Et fan sentir un no-res, incapaç de fer les coses ben fetes, i només fem allò que el nostre titellaire particular ens diu i permet fer, ja que si ens eclipséssim un pèl, a part de ser castigats, arribaríem a ser molt menys que un no-res. S’ho inventen tot, ens fan creure que l’esport és una dura competició extrema on només qui és guanyador té dret a una vida diferent, esclavitzada, però diferent. i que mentre ens preocupem de ser el millor competidor, tenim la ment ocupada en coses nefastes, despreocupant-nos de tot allò que pugui destruir-nos com a éssers humans. A l’esport, també hi podem sumar la moda, on creen uns canons de bellesa, on no n’hi ha, intentant, a més, convertir-nos en objectes als quals uns dediquen hores adornant-los i altres fent ús d’ells sense mesura i per a què  els proporcionin tot allò que volen. Practiquen allò de “divideix i venceràs”, ens separen en grups d’homes i dones, de “masculinistes i feministes” de “masclistes i de femellistes” provocant que ens discutim, que ens violentem (fins i tot diferencien la violència de l’home cap a la dona, anomenant-la de gènere, de la violència de la dona cap a l’home, que segons molta gent ni existeix, ja que si algun cas n’hi ha, sempre és culpa de l’home) que… qualsevol cosa que ens convenci de què no podem estar junts. Sexualment, o millor dit, per saber de quina manera i de qui obtenim plaer, sobretot amb els nostres òrgans reproductors i evacuadors, ens etiqueten com a tres grans grups, “Heterosexuals” “Homosexuals” i “Bisexuals” i dins de cada grup ens subdivideixen, sobretot en el de l’Homosexualitat, avui en dia hi ha tants subgrups que ja no sabem si obtenen plaer entre ells o entre qui o què.

No, no venim al món com a éssers lliures, almenys de la manera com entenem el significat de la paraula llibertat. N’hi ha que es preocupa de què, des del primer segon de la nostra vida, deixem enrere aquella llibertat de la qual en som mereixedors, per a anar afegint més esclavituds a les quals ser fidels, fent-nos creure que és com ha de ser, que no n’hi ha una altra, i com rucs, o someres, de quatre potes hi caiem.

Insisteixo, i no em cansaré d’insistir, de què per la nostra pròpia voluntat, volem tenir la suficient llibertat per a escollir les esclavituds que més ens agradin.

“PERÒ NO, NO SERVIM PER A RES, NO SOM OBJECTES A QUÈ UTILITZAR”

Sinto petit 06/10/2017, tarda

Comparteix-ho

Sobre l'autor

Em defineixen de moltes maneres. Sóc d'aquelles persones que puc crear grans passions o grans odis, donat que no m'agrada la hipocresia, i procuro no practicar-la. Garriguenc de soca arrel. Sexagenari enamorat de les Garrigues. Aprenent de tot i mestre de res. Pot ser que una explicació feta per un frare, i de la seua persona, ja fa molts anys, doni una visió més real de mi: "CORS A BOCINS NO EN VULL, DONCS, QUAN JO OFEREIXO EL MEU, L'OFEREIXO SENCER". També diuen que sóc raret.
Segueix-me :