"Déjame salir": no és el que sembla

"Déjame salir": no és el que sembla

diumenge 04 de juny 2017 - 20:45
"Déjame salir": no és el que sembla

Sorpresa majúscula i complaent d'una cinta que amb l'aparença de thriller psicològic i els tocs més trillats d'una peli de por aconsegueix lligar una comèdia subtil a l'alçada d'un campanar.
Una bucòlica parella interracial va de visita de cortesia a la casa d'ella on viu una família benestant, il·lustrada i tolerant. El pare és neurocirurgià i la mare psiquiatra. Tot molt idíl·lic on inclús haurien "votat a l'Obama per tercera vegada". El nostre protagonista és un fotògraf amb "una mirada particular" que està en un moment dolç de la seva carrera.

Amb el primer impacte terrorífic durant la primera nit a la casa tot sembla indicar que el pobre noi s'ha ficat en un bon embolic i que "ves a veure" com se'n sortirà. La "casualitat" fa que un grup d'amics visiti la família durant aquell cap de setmana. Poc a poc anem lligant caps fins un desenllaç espectacular i d'un enginy especial.

Davall d'una coberta aparent de simplicitat terrorífica i paranoica s'amaga un fons molt més encarat a la crítica social i transcendent. I tampoc podem dir que es tracti d'una pel·lícula antiracista, més aviat apunta cap a una obra de terror gamberro i social. Una barreja molt peculiar que es podria haver escapat de les mans i quedar-se en una raresa de serie B carregada d'acudits estrambòtics sense connexió.

El treball de Jordan Peele aconsegueix transmetre un sentit de l'humor satíric ben original i molt crític amb una societat americana amb unes relacions racials carregades d'una sinistra i perillosa hipocresia. Des d'un principi es transmet incomoditat. Ho fa en un pròleg misteriós on un jove negre se sent incòmode i amenaçat en un barri acomodat de blancs. Ho fa també amb unes rialles que no acaben se sortir per la por de trobar un segon sentit inquietant. I ho fa amb unes situacions que des d'una aparença realista es converteixen en ridícules.

Disposeu-vos a gaudir d'una comèdia d'atmosfera misteriosa, carregada d'homenatges al cinema de terror més redundant que aconseguix destapar de forma ben divertida unes complexes relacions racials amb uns fonaments prou inestables i basades en l'aparença. (7.5/10)

Comparteix-ho

Sobre l'autor

Exercint la docència a secundària des del 1987 com a professor d'Educació Física amb un parèntesi de 8 anys com alliberat sindical. Amant a temps parcial del cinema com a experiència vital, emotiva i onírica. Fugitiu dels meus fantasmes als quals intento deixar sempre fora de la sala.
Segueix-me :