"Detroit": racisme arran de pell

"Detroit": racisme arran de pell

dissabte 16 de setembre 2017 - 16:45
"Detroit": racisme arran de pell

Les dues darreres realitzacions de la directora Kathryn Bigelow  ("La noche más oscura" y "En tierra hostil") m'empenyen a seure a la butaca una mica preocupat per la durada de més de dues hores i la possibilitat d'entrar en algun moment en la fase badall. A la sortida, però, m'adono com la preocupació s'ha convertit en satisfacció després de l'experiència viscuda.
En primer terme cal aclarir que la cinta no vol ser pas una narració neutra al voltant dels fets. I des d'aquest moment no es pot criticar la seva falta de visió històrica contextualitzada i global. La directora ha deixat molt clar que la seva intenció, a més de captar l'atenció, passa per provocar vivències similars a les viscudes en un episodi racista concret dins de les revoltes de Detroit de fa 50 anys. Entenc que el propòsit s'acompleix i tot plegat ens permet gaudir d'una vivència molt física al voltant d'uns personatges reals que van protagonitzar uns fets en els quals l'abús de poder es desboca dins un context adobat per una segregació racista implacable i del tot injusta.
La cinta comença amb una primera part introductòria on se'ns presenta la situació històrica de forma molt breu i es van donant a conèixer els personatges un per un. La part central s'ubica dins el Motel Algiers amb un força que t'impregna d'una tensió i un horror propis d'una pel·lícula de por. A la part final podem veure un desenllaç centrat en el judici als tres policies implicats i l'enorme indignació de la comunitat negra. Tres blocs diferenciats que permeten una barreja d'estils i també de gèneres que van furgant contínuament en la ferida oberta de la indignació i la injustícia tot arribant a un terror claustrofòbic que no et deixa ni respirar.
A més, i com a culminació meritòria, la directora aconsegueix situar-nos davant un mirall ja sigui de forma personal i íntima o de forma col·lectiva per la similitud amb successos recents al voltant d'abusos policials i de caràcter racista. Un mèrit carregat d'un missatge poderós perquè penetra més a través del desassossec que pel costat més racional.
"Detroit" aconseguix arribar a la nostra consciència pel canal de les emocions amb una proposta carregada de dinamisme, contundència i excel·lent realització per mostrar-nos un actes monstruosos, inquietants i rebutjables. (8/10)

Comparteix-ho

Sobre l'autor

imatge de MacPelegri
Exdocent i amant a temps parcial del cinema com a experiència vital, emotiva i onírica. Fugitiu dels meus fantasmes als quals intento deixar sempre fora de la sala.
Segueix-me :

Altres entrades del autor