Ebola. Aquesta malaltia exòtica que afecta als països de l’Àfrica Central i ara l’Occidental. Fins fa res en sabíem poca cosa, alguna notícia puntual i l’ingredient perfecte per a pel·lícules sobre epidèmies catastròfiques amb final feliç. No n’hem fet gens de cas, passa allà en aquells països on els pobres negrets es moren de gana i no tenen mesures sanitàries. 

No he sigut mai una persona que s’hagi dedicat a les causes perdudes, a la caritat o a fer demagògia sobre els països anomenats del tercer món. Sóc conscient del món on visc, la poltrona del primer món,  i no penso tirar llances de peneta mentre visc aquí còmodament. No parlaré de pobrets que no tenen diners per a medicaments mentre jo llenço els caducats. Només tinc una eina i és l’educació dels que pugen i des d’aquesta finestra intento fer veure la realitat d’aquest món que ens té ben atrapats en la hipocresia i la cobdícia.  

Però porto uns dies que la situació d’aquests països i l’Ebola em supera. Em fan mal les notícies que difonen els mitjans i aquesta prepotència que supurem tots plegats. Em fa mal i em pregunto quin tipus d’animals som. Curiosament aquest tema ha sortit en diferents converses que he tingut últimament. Amb l'Ignasi en parlàvem fa pocs dies i ara ho fa en el seu bloc sobre l’empatia en animals com els bonobos, el ximpanzé pigmeu, en un llibre de l’etòleg holandès Frans de Waal, "El bonobo i los diez mandamientos". Empatia, no peneta de rics cap els pobres. L’Ebola es coneix des dels anys 70. Provocava brots de tant en tant, extremadament mortals, però a Àfrica. I el “primer món”, el que té els recursos humans, econòmics i científics, no ha cregut mai necessari destinar ni una sola d’aquestes coses a buscar-ne el remei. No ens afecta, per tant, no cal preocupar-s'hi.

Però des d’uns mesos ençà l’Ebola es descontrola. No pas per arribar al nostra fantàstic món però sí per no ser prou selectiu a l’hora d’atacar. Ja no són els pobres negrets els que es moren a causa d’aquest virus sinó que són cooperants provinents d’Europa i dels EEUU. I ara tots a córrer. Científics nord-americans  han estat sintetitzant algun remei contra aquest virus. L’han estat provant amb animals però ara, saltant-se tots els protocols en medicina, comencen a administrar-lo en humans sense experimentació prèvia. Diuen que  tenen molt poques dosis així que ho estan provant amb cooperants nord-americans que han estat infectats allà en aquells mons. Els han portat cap a casa seva a veure si els poden curar envoltats d’uns grans dispositius mediàtics i de seguretat. Per altra part, un sacerdot espanyol infectat per l’Ebola també ha estat evacuat cap a Madrid. Només ell. Les monges que treballaven amb ell, no. No són espanyoles...  Espanya ja suplica als EEUU una ampolleta d’aquesta aigua miraculosa per al seu cooperant que ha demanat que se li doni un tractament millor contra l'Ebola a Madrid. Si se salven, el primer món podrà dir que ha vençut la batalla a l’Ebola i es penjarà les medalles dels bons samaritans. Però, per què? Doncs perquè toca de prop  a la seva gent. Algú podrà dir que benvinguda la vacuna o el que sigui encara que arribi ara i en aquestes circumstàncies . De moment en tenen poquetes dosis. Només per a ells. I veient com va la història de patents, medicaments i els països pobres, mentre el primer món pugui controlar el brot dins de la seva població i els seus cooperants, dubto molt que arribi a la població africana. 

I ara tornem-ho a dir, fan peneta, oi, els negrets de l’Àfrica?