Tenia ganes de veure el comiat interpretatiu d'un grandíssim actor  i alhora aprofitar l'oferta dels tres dies de la festa del cinema. Philip Seymour Hoffman ens va deixar el mes de febrer després de  finalitzar la cinta que ens ocupa amb una actuació memorable, serena i profunda. Només per aquesta raó val la pena passar per taquilla. Si sou dels que cerqueu alguna cosa més tampoc quedareu decebuts.

"El hombre más buscado" és una obra feta de forma molt detallada, cuidant-ho tot sense deixar que grinyoli res. Un equip interpretatiu d'alçada (Rachel McAdams, Nina Hoss, Willem Dafoe o Robin Wright) amb una bona direcció i una excel·lent fotografia i banda sonora dóna forma a una novel·la de Le Carré basada en una trama d'espies que es mouen dins una atmosfera entre gèlida i opressiva de la ciutat portuària d'Hamburg. El guió dóna la mida ajustada a tots els personatges sense que el protagonista els faci ombra dins un equilibri ben aconseguit.

L'altre aspecte que val la pena destacar i que de vegades en aquestes trames d'espies se'ls hi va de les mans és la sensació de quotidianitat i realisme creïble que es transmet en tot moment. Els carrers, els llocs de trobada, les oficines i les escenes d'acció són properes i versemblants. Tot i que les situacions hi podrien convidar en cap moment es fa ús de qualsevol mena de foc d'artifici o espectacularitat que pugui amagar d'altres mancances.

La fotografia i la tria dels escenaris també mereix un destacat per la seva altíssima qualitat i pel seu rebuig a les postals turístiques i simplones. Tot plegat està pensat amb la ferma intenció de crear una determinada ambientació propera al tipus d'atmosfera que ja hem comentat.

En definitiva, i sense que sigui una obra mestra perquè no aporta cap novetat al gènere d'espionatge, aquesta cinta és de les que l'equilibri i la professionalitat et permeten gaudir d'una emotiva i entretinguda tensió dramàtica interpretada a un nivell altíssim. (7/10)