El Lleida Esportiu i la maledicció del 22
No ha pogut ser. Estàvem (mal)acostumats a anar sumant jornada rere jornada però ha arribat el dia que tothom sabia que havia d’arribar. El Lleida Esportiu ha perdut aquest diumenge, ho ha fet contra l’Espanyol B al Camp d’Esports (1-2). D’aquesta manera s’ha trencat la ratxa de 21 jornades sense conèixer la derrota. A mesura que anàvem sumant partits en aquesta ratxa, ens anàvem envalentonant, sumant punts entre victòries i empats. Ara, hem d’aprendre a encaixar la derrota, que no s’ha de mirar com algo negatiu, sinó com una pedra més al camí que s’haurà d’apartar per continuar.
I si hi ha dubtes, mireu la taula classificatòria. El Lleida Esportiu és tercer, en posició de play-off, amb 52 punts, a sis punts del Llagostera que és el líder, si; però també a 4 punts del cinquè classificat, l’Hospitalet, ja fora de la zona play-off. A partir d’ara comença un periple de nou jornades amb un calendari força interessant que de ben segur ens deixarà un final de Lliga trepidant. Son 27 punts en joc, el que dona un marge més que suficient per endavant. Però també per darrere. No oblidem que hi ha rivals, que hi ha disputa, que son molts els que volen jugar el play-off i només quatre els que ho aconsegueixen.
La millor recepta per aconseguir-ho és seguir donant confiança, a aquests jugadors, a aquest equip que ha demostrat del que és capaç jornada rere jornada i que ara arriba en un moment decisiu i amb baixes molt sensibles. El millor per a l’equip és fer pinya. Ells ho fan com a equip, però necessiten l’ajuda de l’afició i de la ciutat. L’afició també ha demostrat que hi és, que crida, que viu, que s’emociona i s’enfada tant quan tot bufa a favor com quan ho fa en contra. Ens falta una empenta més, ens falta la complicitat de tota la ciutat i l’ajuda del club per fer-ho possible. Entrem en l’últim tram i de ben sabut és que la unió fa la força.
La propera cita, contra el Sant Andreu, diumenge que ve a partir de les 12h, al Narcís Sala.