"El tercer asesinato": quina és la veritat?

"El tercer asesinato": quina és la veritat?

dissabte 11 de novembre 2017 - 20:15
"El tercer asesinato": quina és la veritat?

M'animo a entrar a la sala recordant el bons moments que m'ha fet passar el director Hirokazu Koreeda amb una entranyable "Kiseki" i unes destacades "Da tal padre tal hijo", "Nuestra hermana pequeña" i "Después de la tormenta". El director abandona definitivament l'àmbit familiar i les seves xarxes de relacions per delectar-nos amb una intriga judicial digna i que no deixa indiferent.

El dilema és profund i directe. En un judici es tracta de buscar la veritat absoluta al preu que sigui o simplement se'n vol trobar una de parcial que ens serveixi per dirimir la culpabilitat i per continuar en un equilibri inestable permanent amb les consciències ben tranquil·les?.

A un conegut advocat li toca un judici aparentment molt senzill. Misumi és un assassí reincident que accepta la culpabilitat i totes les proves apunten en aquesta direcció. A mida que es van investigant l'entorn i el passat del presumpte culpable es va descobrint que hi ha aspectes ocults que poden descantar la sentència i evitar la pena de mort.

Amb un ritme i un guió ben lligats van apareixent nous aspectes de la investigació que li donen complexitat i enreden allò que havia de ser una trama lineal i clara. La pregunta del títol s'acaba convertint en una autèntica obsessió per tal d'arribar a un final que tampoc és aclaridor del tot. En aquest fet rau la grandesa de la pel·lícula: la veritat acaba sent una mica aquella que volem que sigui evitant moltes vegades el que seria un mal irreparable en el cas que ens enfrontéssim a la forma més despullada.

Cinema impecable i elegant que s'acompanya d'unes interpretacions perfectes que mantenen un nivell notable durant les dues hores llargues de metratge. Escenes que podrien convertir-se en soporíferes ens enganxen per la seva composició, la seva fotografia i uns moviments de càmera suaus i estudiadíssims. Cinema d'un director expert que està definint un estil propi de forma impecable. Cinema pausat i sense estridències innecessàries, centrat en tot moment en la trama i els personatges mostrant-nos una riquíssima complexitat carregada de matisos. Cinema que pregunta en lloc d'intentar mostrar un únic perfil d'una veritat polièdrica. Cinema a la recerca de dilemes existencials universals i que agraïm per l'oportunitat que ens dona de participar-hi evitant en tot moment l'alliçonament castrador. (7/10)

Comparteix-ho

Sobre l'autor

Exercint la docència a secundària des del 1987 com a professor d'Educació Física amb un parèntesi de 8 anys com alliberat sindical. Amant a temps parcial del cinema com a experiència vital, emotiva i onírica. Fugitiu dels meus fantasmes als quals intento deixar sempre fora de la sala.
Segueix-me :

Darreres entrades de l'autor