Els secans de Belianes-Preixana
Avui he baixat a Lleida. Feia dies que no hi anava i el paisatge ha canviat tant... Aquelles extensions de camps verds de fa unes setmanes han deixat pas al groc daurat dels camps segats i les bales de palla en fileres. Enrere queden aquells dies guaitant entre espigues als secans de Belianes-Preixana, un dels espais més impressionants d’aquella zona, a tocar del poble de Bellpuig.
Increïblement extensos, és un dels millors llocs per veure ocells de secà. És d’aquells indrets que jo mateixa sempre havia defugit. Pla, sec, monòton... Però quan t’hi endinses hi trobes tot el seu encant. Entre tres comarques, a cavall de l’Urgell, el pla d’Urgell i les Garrigues, grans extensions de cereals que al mes d’abril ho pinten tot de verd però entrant al juny vira cap a un groc daurat. I, de tant en tant, algunes plantacions d’ametllers. Així com a la zona dels secans de Bellmunt hi podíem trobar vegetació autòctona, aquí és pràcticament inexistent.
Evidentment, com és normal, passeig solitari. Moment de relax, per gaudir de la soledat, el paisatge, els ocells, els sons... Lloc màgic, com molts d’altres quan els mires amb uns altres ulls.
Article complet amb imatges a: I la Núria, com ho veu?