Fa un mes rebia la visita a casa de dos persones que treballaven per a Fecsa. Em sento envaït per la publicitat per tele, mar i internet, i l’empatx que pateixo fa que mai atengui promocions. Ni per telèfon, ni a domicili ni amb senyals de fum. Amablement els ho vaig fer saber als senyors de Fecsa, que insistien en saber quina era la meua companyia elèctrica. “Què deuen fer amb la gent gran o més desvalguda?” pensava jo mentrestant. No els vaig revelar el misteri de qui ens nodria d’electricitat perquè una companyia que considero impresentable humanament i ecològica no n’ha de fer res. Però a vostè, a cau d’orella, sí que li confessaré que la nostra família fa anys que som de Som Energia, una cooperativa d’energia verda, i molt satifets de la seua dimensió humana i ecològica. Davant la meua negativa a donar informació, la resposta dels de Fecsa va ser “doncs ja tornarem”. Per un dia Fecsa compleix la seua paraula, i ahir van tornar.

Quan per l’intercomunicador vaig saber qui eren els vaig recordar que no tinc cap interés en rebre cap promoció a casa i que estic molt content amb la meua companyia elèctrica. Em van respondre altre cop amb un “doncs ja tornarem” i els vaig confessar que em sentia assetjat. “És la nostra feina” van respondre, argument davant el qual vaig replicar que la seua feina també era transmetre als seus superiors que hi ha clients que no volen saber res de les seues ofertes. Ni dels seus mètodes d’assetjament a domicili, que algun dia algú hauria de frenar via regulació legal.