Mai diguis mai. Una vegada més s'ha demostrat que la tenacitat, el treball i el saber estar porten a lloc. Estic segura que cap de nosaltres dubtava de que faria tot el possible ni de la seva victòria a Motegi però és clar, diferent era que els seus dos màxims rivals i els dos pilots que podien impedir-li la victòria del Mundial ni tan sols puntuessin. El Give Me 5 està aquest diumenge més d'actualitat que mai amb el cinquè títol Mundial de Marc Márquez, el tercer a la màxima categoria. Al seu talent s'hi han sumat els astres i les caigudes de Valentino Rossi i Jorge Lorenzo que, segurament, ningú s'esperava, li han donat el títol.

Què ha hagut de passar pel cap de Márquez quan li han dit que Rossi havia caigut a les primeres de canvi? I després, quan també li han dit que Lorenzo s'havia anat per terra? I com deuen estar ara els altres dos campions del món? Aquest final, el del tercer títol de MotoGP és un final totalment alineat amb el que ha estat aquesta temporada. El títol arriba el dia què pràcticament ningú se l'esperava i per una situació inesperada també per lo difícil que era que es donés. Ha estat un any irregular per a Márquez. Ha tingut problemes amb la moto que han anat solucionant poc a poc, TREBALL i TENACITAT seva i de tot l'equip, i ha estat un any on el de Cervera ha demostrat també que ha madurat. A les curses difícils s'ha conformat en puntuar i ha pensat en el títol, no en arriscar i perdre-ho tot, SABER ESTAR.  Ha dit en acabar que és el títol amb més pressió dels que ha aconseguit perquè ha hagut d'estar molt i molt concentrat, i deia també que guanyar-lo a Motegi, "a casa dels jefes", ha puntualitzat, és molt i molt important per a ell. També ha reconegut, com jo ho feia en començar, que no s'esperava pas guanyar que veia una carambola molt complicada però que a partir d'ara les paraules "impossible" i "mai" ja no hi són al seu diccionari. Al meu tampoc.