A l'agost de 2014 en aquesta entrada fèiem alguns comentaris que continuen sent vàlids amb algun retoc necessari: protagonistes imperfectes i bandarres que s'equivoquen contínuament en la seva missió de salvar l'univers, el malvat que aquest cop està darrera d'una bucòlica utopia del planeta Ego, l'evocació musical a les dècades dels 70'-80' per tal que els acompanyats "madurets" ens trobem còmodes i emocionats, combats estel·lars i personals plens d'efectes diversos i desmesurats i, finalment, un grapats de personatges secundaris ben peculiars ja sigui dins el món outsider dels caçadors de recompenses o dels mons perfectes i daurats d'Ayesha.
L'entreteniment continua i si hi ha alguna novetat respecte la primera entrega és la seva aportació més personal i emotiva  dins les peculiaritats, del passat en molts casos, de cadascun dels protagonistes. La mateixa amenaça contra l'univers del planeta Ego  es lliga hàbilment amb el passat del P. Quill, apareix la germana de la Gamora que pot donar molt joc, les mateixes converses d'en Drax també en fan referència mentre al Groot se'l retorna a la seva infantesa "rebrotada". També hi ha cabuda a l'aparició de la Mantis, una noia callada que te la peculiaritat de llegir les emocions obrint  àmplies possibilitats per futures seqüeles.
Podem dir que l'univers de "Guardianes de la galàxia" està en expansió i preparant un camí que pot ser divers, ric i prou interessant mantenint les essències ben clares. Un producte d'entreteniment, amb acció trepidant i multitud de  referents --hi ha ocasió per treure fins i tot a la fantàstica Mary Poppins-- que no cau en la trampa de ser insubstancial i que perfila una suficient varietat de personatges i al·lusions per tal que tothom s'hi pugui veure identificat. Aquesta gent s'ha agafat la diversió com una cosa prou seriosa i deixen la transcendència per un altra ocasió. (6,5/10)
Recomanació: Quedeu-vos a la butaca per veure les escenes després dels crèdits finals encara que la sala encengui les llums i els netejadors us empenyin.