Guerra contra la corrupció

Guerra contra la corrupció

dimecres 27 de gener 2016 - 16:15
Kremlin.ru [CC BY 4.0 (http://creativecommons.org/licenses/by/4.0)], via Wikimedia Commons

A la República Popular Xina no hi ha democràcia, però sí que hi existeix una opinió pública cada vegada més exigent. El poder l'ausculta per basar en ella la seva actuació.

Vaig participar al setembre de 2015 a Pequín en la trobada anual “El Partit i el Món”, organitzat pel Centre per a Estudis del Món Contemporani, el think tank del Comitè Central del Partit Comunista Xinès (PCX). Em va sorprendre l'anunci, uns mesos abans, del tema de discussió proposat: la corrupció, donada la seva extrema sensibilitat política. Aquesta elecció confirma la màxima prioritat que Xi Jinping atorga a la guerra contra la corrupció, la voluntat de major obertura del PCX al món i la intenció de detectar bones pràctiques d'altres països que puguin ser útils per a Xina. Hi van prendre part expresidents i exprimers ministres de diversos països, així com personalitats, experts i intel·lectuals xinesos i estrangers.

Des de l'inici de la reforma econòmica, en 1978, tant a causa del seu propi èxit com de les noves consignes (“enriquir-se és gloriós”, va proclamar Deng Xiaoping) es va registrar un gran auge de la corrupció, denunciat per tots els dirigents xinesos. Ja Deng va sentenciar: “Sense lluita contra els crims econòmics, les quatre modernitzacions i la política de reforma econòmica i obertura a l'exterior fracassaran”. Jiang Zemin, secretari general del PCX, va dir en 2002: “Si no lluitem contra la corrupció amb fermesa, els llaços de sang que uneixen al Partit i al poble sofriran una greu deterioració; i el Partit correrà el perill de perdre el poder i fins i tot de sumir-se en l'autodestrucció”. El llavors primer ministre, Zhu Rongji, en to més dramàtic va etzibar: “Prepareu 100 ataüts per als corruptes i un per a mi per si caic en la batalla”. En el seu informe davant el XVIII Congrés, en 2012, Hu Jintao va reiterar: “La solució incorrecta al problema de la corrupció causaria un dany fatal al partit i podria ocasionar tant la seva ruïna com la de l'Estat”.

S'anava sancionant a funcionaris i membres del PCX , però amb Xi la lluita contra la corrupció ha aconseguit una prioritat i una intensitat desconegudes. Les característiques principals de la campanya són les següents: abans de res, el compromís personal màxim del número u del règim. Tolerància zero: “mosques i tigres”. Si fins ara els màxims nivells del partit i de l'Estat no havien estat aconseguits, amb Xi han estat condemnats per corrupció un membre del Comitè Permanent del Politburó, Zhou Yongkang, i el vicepresident de la Comissió Militar Central (que presideix el mateix Xi), el general Xu Caihou. Una altra dotzena llarga de generals han estat condemnats, en part per eradicar la pràctica de vendre graus militars.

Al cap de 18 mesos de l'inici de la campanya, havien estat sancionats un quart de milió de quadres. I 28 mesos després, a mitjan 2015, ho havien estat 69 quadres de nivell ministerial (nivell que, a més dels ministres del govern, inclou a altres dirigents de l'Estat i del PCX ). Segons Financial Estafis, entre gener de 2013 i agost de 2014, es van suïcidar 70 funcionaris per evitar la requisa de béns que comporta la condemna per corrupció, beneficiant d'aquesta manera a les seves famílies.


La campanya no tindrà límit de temps.

Es tracta de “tancar al partit en una gàbia de regulacions”, complementada per un sistema de supervisió interna i externa. Per a la interna s'han reforçat en gran manera els mitjans humans i materials de la Comissió Central d'Inspecció i Disciplina (CCID) i s'ha posat al capdavant d'ella a Wang Qishan, un deixeble de Zhu Rongji, inflexible i perfecte coneixedor de l'administració econòmica i financera del país. Per a la supervisió externa es compta amb la ciutadania. La CCID disposa d'un portal d'Internet, el més influent del Partit-Estat, que rep una mitjana de 760 denúncies diàries. Un bon nombre d'elles ha acabat en condemnes per corrupció, a les quals es dóna publicitat.

Segons Wang la lluita contra la corrupció consta de tres etapes: infondre por als corruptes, reforç de l'Estat de Dret i canvi de la cultura política. S'ha desenvolupat l'Estat de Dret, abans de res reforçant l’independencia del poder judicial (així, les circumscripcions judicials han deixat de coincidir amb les administratives per evitar interferències dels governadors o secretaris del partit en la funció judicial). També incloent l'observança de l'Estat de Dret com un dels criteris per a l'avaluació i promoció dels funcionaris. Encara que la llibertat de premsa a Xina és limitada, es fomenta el periodisme de recerca com a instrument de la lluita contra la corrupció. L'exemple és la coneguda publicació Caixin, les denúncies de la qual van provocar, entre altres coses, la destitució del vicepresident de la poderosa Comissió Nacional per al Desenvolupament i la Reforma, Liu Tienan.

La intervenció de l'Estat en l'economia és font de corrupció: autoritzacions administratives; abusos dels gestors d'empreses públiques; requalificació de sòl agrícola per a usos urbanístics; etcètera. L'aprofundiment de la reforma econòmica en curs preveu un major paper per al mercat, amb la consegüent reducció del de les empreses estatals. En 2014 es va anunciar que les 1.700 autoritzacions administratives vigents es reduirien en almenys un terç. Estan, per tant, estretament vinculades la lluita contra la corrupció i l'aprofundiment de la reforma econòmica. Com diu el professor del Xina-Europe International Business School (CEIBS) Wu Jinglian, es tracta de saber si es vol edificar una economia de mercat justa i basada en l'Estat de Dret o si es va, per contra, a un “capitalisme d'amiguets” en el qual una elit, emparada en el poder de l'Estat, explota a la resta de la societat. Alguns problemes són comuns a Xina i al món occidental, per diferents que siguin els sistemes polítics.

S'han dictat estrictes normes d'austeritat per als càrrecs públics, relatives a menjars, viatges, regals, etcètera. Els xinesos són jugadors empedreïts; els casinos de Macau multipliquen per sis en ingressos als de Las Vegas. Els últims anys es van desplomar les accions de les principals empreses de joc de Macau. En 2010 la meitat dels jugadors VIP de Macau eren funcionaris del govern o executius xinesos de les empreses estatals. Miguel Torres, el principal exportador de vi espanyol a Xina, assenyala que les exportacions van caure en picat els últims anys, a causa de les mesures anticorrupció de Xi.


L'educació política, la recuperació dels valors, es consideren essencials per frenar la corrupció.

By World Economic Forum (Flickr: Premier Wen Jiabao at AMNC) [CC BY-SA 2.0 (http://creativecommons.org/licenses/by-sa/2.0)], via Wikimedia Commons

S'estan desempolsant vells conceptes confucians, com el “govern per la virtut”. A la vista d'aquest programa, dels seus resultats coneguts i de la por que ha generat, resulta molt poc convincent l'últim Índex de Percepció de la Corrupció publicat per Transparència Internacional. En el rànquing de 2015, Xina figura en el lloc número 100, quan en el de 2012 –just abans de l'accés de Xi en poder– se situava en el lloc 80. 

Wang Qichan, un dels set membres del Comitè Permanent del Politburó, possiblement l'home més poderós de Xina després de Xi, ens va rebre durant hora i mitja. Va dir: “Servir a la gent és l'únic objectiu del PCX . La seva legitimitat es basa en la confiança. El criteri per jutjar la nostra labor és si la gent està contenta amb ella o no”. Es va referir als sondejos que, de forma permanent, fa el PCX per conèixer l'opinió del poble, i va dir que ell mateix havia dirigit, anys enrere, un d'aquests sondejos a escala nacional. Les màximes preocupacions de la ciutadania van resultar ser la corrupció, la contaminació, la creixent diferència de rendes, l'educació, etcètera. 

És obvi que a Xina no hi ha una democràcia liberal, però sí que hi ha opinió pública. Una opinió cada vegada més educada, informada, viatjada (més de 100 milions de xinesos van viatjar a l'estranger en 2015) i, com a resultat, més exigent. I el poder ausculta de forma permanent aquesta opinió per orientar la seva acció. En la trobada “Xina i el Món” de 2014 ens reunim amb el vicepresident de la República Popular i membre del Politburó, Li Yuanchao, qui, en la mateixa línia que Wang, va afirmar que el partit no pot donar per asseguda la seva permanència en el poder; solament si la gent considera que resol els seus problemes ho mantindrà. És a dir, si el partit fos percebut com una camarilla corrupta, que es dedica a enriquir-se ignorant l'interès general, perdria el poder. Per aquest motiu la lluita contra la corrupció sigui considerada una qüestió de vida o mort pel PCX. Ja Confuci entenia que el governant ha de garantir la seguretat i el benestar dels governats; si no, perd el “mandat del cel” i se li pot deposar. 

En la sessió inaugural, Wang Jianrui, ministre del departament Internacional del Comitè Central, va demanar l'opinió dels participants sobre el que Xina pot fer en la lluita contra la corrupció, donant la benvinguda a la crítica constructiva. Va afegir: “Aquí el PCX manca d'una oposició que li controli, i això és un perill. Si el partit perd la disciplina, si caiem en una economia d'amiguets i la corrupció preval, la gent abandonarà al partit”. 

En aquesta mateixa línia, l'exprimer ministre Wen Jiabao va manifestar en 2007: “hi ha moltes raons darrere de la corrupció, però la més important és un excés de concentració de poder que no pot ser controlat ni supervisat en forma efectiva (…) hem d'introduir reformes polítiques, reduir la centralització excessiva del poder i reforçar la capacitat de supervisió de la gent sobre el govern”.

Wen Jiabao i Wang Jianru plantegen la gran qüestió: en les democràcies liberals l'existència de partits d'oposició, la necessitat de passar periòdicament per les urnes, la divisió de poders, l'Estat de Dret molt desenvolupat, la llibertat de premsa, permeten controlar el poder. En absència d'aquests mecanismes, serà capaç el PCX d'eradicar la corrupció? Seran suficients per a això la panòplia de mesures enumerades, especialment la participació ciutadana en la denúncia i la mà de ferro en la sanció?

Singapur o Hong Kong, minúsculs en comparació de Xina encara que de la seva mateixa cultura, que no són democràcies liberals encara que tinguin un Estat de Dret molt més desenvolupat que Xina, són dos dels territoris menys corruptes del món. Xina estudia el seu exemple. En un plànol més ampli, serà Xina, en absència de democràcia liberal, capaç de trobar formes de participació política, inclòs en la lluita contra la corrupció, que la ciutadania consideri satisfactòries? I en un altre més ampli encara, serà Xina capaç de dissenyar un sistema polític alternatiu a la democràcia liberal que aconsegueixi un equilibri entre eficàcia i llibertat igualment acceptable per als seus ciutadans?


La població recolza la campanya contra la corrupció.

"Jasmine Revolution in China - Beijing 11 02 20 crowd 2" by JerryofWong - Own work. Licensed under CC BY-SA 3.0 via Commons - https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Jasmine_Revolution_in_China_-_Beijing_11_02_20_crowd_2.jpg#/media/File:Jasmine_Revolution_in_China_-_Beijing_11_02_20_crowd_2.jpg

Existeix el perill que, si se segueixen traient cadàvers dels armaris, condeixi la percepció que tot el sistema està corrupte. Però Xi, havent fet de la campanya la seva bandera, ha d'anar fins al fons. En cas contrari, la campanya perdria la seva credibilitat. I si ho fa, si resultessin implicades altres altes personalitats del règim, corre el risc de desestabilitzar el sistema polític. Segons Financial Estafis els exsecretaris generals del PCX Jiang Zemin i Hu Jintao haurien demanat a Xi que aixequi el peu de l'accelerador. La campanya contra la corrupció i la intensificació de la reforma econòmica conciten poderosos interessos contra Xi. L'estiu passat, la televisió central xinesa, controlada pel PCX, va dir que “la ferocitat de l'oposició contra la reforma econòmica és major del que la majoria de la gent pot imaginar”.

Xi Jinping ha acumulat més poder que cap dirigent xinès des de Deng Xiaoping. Ho va a necessitar per superar els reptes als quals s'enfronta.

Comparteix-ho

Sobre l'autor

imatge de Eugeni Bregolat
Diplomàtic de la Seu d'Urgell i expert en política exterior. Ha estat ambaixador a Indonèsia, Xina, Canadà, Rússia i Andorra.
Segueix-me :

Altres entrades del autor