I ja en van quatre

I ja en van quatre

divendres 02 de setembre 2016 - 16:00

Són dotze anys al màxim nivell. Deia el dia de la seva rebuda a Lleida que ara necessita descansar psicològicament perquè ell mateix s'ha posat molta pressió en aquest darrer cicle olímpic. En el cas de Saül Craviotto aquests dotze anys al màxim nivell han donat fruits en forma de quatre medalles: dos ors, una plata i un bronze. Hagués pogut passar que els premis en forma de medalla no haguessin arribat i llavors i com que l'esport és així de cruel, potser Saül Craviotto no seria tan conegut. Seria un més dels esportistes de modalitats minoritàries que lluita per sobreviure al seu món.

"Imagina com tinc l'agenda el cap de setmana a Lleida" em deia abans d'arribar, "ni mitja hora lliure". Una visita per abraçar, després de mesos, a mare, pare i germanes, i celebrar les dues medalles a Rio, però combinada amb les diferents cites amb mitjans.

 

I una rebuda preparada amb molta il.lusió per la gent del Sícoris, el club on va començar, amb l'ajut de la seva família. En aquell passadís de pales que el va rebre hi havia el seu nebot Isaac, hi havia la resta de nois i noies que ell visita sempre que ve. Deia: "És el millor d'aquests Jocs" i dedicava també una part de les seves medalles als seus: "són vostres, en els moments durs tots m'heu ajudat a seguir". Us imagineu quants moments durs deu haver en un esportista quan, per exemple, no aconsegueix la classificació per al seu objectiu fins a l'última prova de totes? Us imagineu la tensió, els dubtes, els renecs?....

 

Però després tot s'oblida. Quan tens quatre medalles olímpiques, de tots els colors, el mínim que et pot passar és tenir una rebuda com la que va tenir ell. Que tothom vulgui una entrevista, un reportatge, una foto... Sempre amb el somriure a la cara.

 

Ara no cal preguntar-se, o potser sí, que hagués passat si hagués tornat sense medalles. El seu esforç hagués estat el mateix... llavors, segurament, només els més pròxims a ell l'haguessin felicitat, l'haguessin animat i li haguessin agraït aquests anys de feina, molta feina, a l'ombra... i de la que només se'n parla quan arriba una gran cita com els Jocs Olímpics.

 

Igualment, és qüestió de dies, o d'hores, que tot això comenci a baixar. Ell tornarà Gijón, a la seva vida... baixarà de tant a Lleida, entrenarà al Segre, sortirà a palejar amb el seu pare.... però segurament passarà totalment desapercebut per les grans masses. Ara, aquestes quatre ja són seves!!!

 

I Tokio?

 

 

Comparteix-ho

Sobre l'autor

imatge de evacortijo_2820
Periodista de vocació i amant dels esports, de qualsevol d'ells, sobretot en època de Jocs Olímpics. M'encanta explicar històries i, fins i tot, me n'invento per als meus nebots. @evacortijo75
Segueix-me :

Altres entrades del autor