I si ets art, on vas?

I si ets art, on vas?

dimarts 02 de setembre 2014 - 11:45
I si ets art, on vas?

Es va posar molt de moda, quasi per odiosa obligació, l’anunci de tv3 que ens deia que havíem de reciclar i que no ens havíem d’equivocar de contenidor al llençar els residus. Hi ha, però, altres àrees o qüestions que no són residus i que tampoc tenim massa clar on han d’anar.

Estimats polítics, aniré al gra: l’ofici d’artista de carrer no està ben considerat. I certament, les lleis no hi ajuden. Per què hem d’aïllar l’art a estar entre quatre parets? Afortunadament, això no passa a totes les ciutats ni a tots els països. És ben conegut que a llocs com Anglaterra o Irlanda els músics de carrer, per exemple, tenen una altra consideració. Però en general, l’art al carrer queda relegat a segona categoria. Alguns músics famosos han fet l’experiment de posar-se a tocar als passadissos del metro o al mig d’alguna important plaça. La majoria de la gent no només no els deixava diners sinó que ni tan sols se’ls mirava. Aquests mateixos músics omplen sales de concerts a 60, 70 i 80 euros l’entrada.

T’explico tot això perquè uns artistes i ciutadans de Lleida han creat, a través de Facebook, la “Plataforma per l’Art al Carrer de Lleida”. Amb aquesta iniciativa proposen que es despenalitzi la pràctica artística al carrer. Actualment, tota representació artística que es realitzi al carrer i demani una aportació monetària voluntària als vianants està considerat com a mendicitat, i per tant, prohibit. La única manera que tenen aquests artistes de mostrar a la gent del carrer les seves habilitats és sol·licitant un permís a l’ajuntament. Demanar aquest paper representa tota una burocràcia que en ocasions és denegada o es queda en un “standby” etern dins de  les parets oficials. A més, aquest permís s’hauria de renovar cada vegada i tampoc donaria dret a que els transeünts donessin diners als artistes.

Però tota la responsabilitat no la tenen només les lleis i les institucions. Tu hi tens molt a dir. Vols uns carrers buits, amb gent mirant al terra o encara pitjor mirant a una pantalla de mòbil? La plataforma també vol aconseguir que aquest art es vegi, per part del ciutadà, com el que és, un patrimoni cultural viu. Aquestes lleis depenen de cada ajuntament, per això demanen (demanem) a l’ajuntament de Lleida que les modifiqui, per així poder trobar uns carrer lleidatans plens d’art, de moviment i de vida.

Si voleu saber més coses sobre aquesta iniciativa o donar-hi suport ho podeu trobar a: https://www.facebook.com/ArtAlsCarrers?fref=ts

Comparteix-ho

Sobre l'autor

imatge de irisvilaro
Sociòloga de professió, periodista de vocació i futura educadora social. Una de les meves passions és l’escriptura. Igual que la vida, l’art d’escriure no és un fet, sinó un procés. Un procés en el qual et trobes fulls en blanc, idees, resistències... en el que has de tenir suficient flexibilitat per poder reescriure els projectes inicials tants cops com faci falta. Entenc el periodisme com una eina de transformació social. M'agraden les paraules i observar les persones.
Segueix-me :

Altres entrades del autor