L'economia no és morta, almenys el seu aprenentatge, una altra cosa mllt diferent és la seva aplicació. Hom pensava que el món financer que ens domina, subjuga i a quasi tothom apassiona, era el rei perenne de tots els països, rics, emergents, pobres i en transició cap el capitalisme (sabíeu que de les 10 borses de valors amb més volum de negociació que hi ha al planeta n'hi ha tres, el 30%, que son xineses?) i que difícilment el món productiu tornarà a tenir protagonisme. Fa pocs dies, però, ens vam despertar amb una bona notícia, no per emborratxar-nos, evidentment, però si per no perdre del tot l'esperança en un futur més just, millor i equitatiu, (econòmicament parlant). Estudiants d'economia de 19 països integrants de 42 assopciacions mundials d'economia han fet públic un manifest on expressen el seu malestar per l'ensenyament de l'economia que estan rebent i reclamen una docència molr més plural. "...és essencial que els plans d'estudiincloguin assignatuires qie proporcionin una contextualització i fomentin la reflexió sobre la disciplina econòmica i els seus mètodes, assignatures com la filosofía i epistemologia de l'economia. I ja que cap teoria pot entendre's del tot sense tenir en compte el context històric en el que va ser formulada, els estudiants hauran de rebre sistemàticament docència de la història del pensament econòmic, al literatura clàssica i al història econòmica. Avui en dia aquestes assignatures no existeixen o estan relegades als últims llocs del plans d'estudi".

El millor del document, al marge de dir veritats incontestables, és que ningú podrà dir, ni tan sols insinuar, que es tracta d'un document d'inspiració marxista, maoista, anarquista, antisistema o d'un radicalisme exagerat i perillós. Ja fa molt de temps que a les nostres facultats d'economia va desaparèixer l'economia política, i la història del pensament, com diu el manifest, passava sense pena ni glòria. És una autèntica fal·lacia creure que amb models matemàtics i econòmetrics exclusivament podrem arribar a preveure no només que passarà en el món de l'economia, sinó sobretot quina serà la tendència a curt termini, oblide'm el llarg, en el de les finances. Aquest és un àmbit on la teoria econòmica hi té molt poca cosa a dir. Si d'entrada ja és difícil aplicar criteris de racionalitat en el comportament dels productors i consumidors, en el dels inversors i grans operadors, brokers inclosos, és pura quimera.

Per acabr, sense història no hia economia i sense Aristòtil no hi ha cura del diner. Així ens va, ni la Merkel, ni la Lagarde, ni el Barroso, no han llegit encara la política del "New Deal" del president Rossevelt al 1934 per sortir de la Gran Depressió.