La confrontació és global

La confrontació és global

divendres 25 d'agost 2017 - 11:30
La confrontació és global
El dol de molts ciutadans es va expressar amb flors sobre el mosaïc de Miró a les Rambles.

És difícil administrar el dolor i les emocions quan un grup d'adolescents decideixen destruir quantes més vides possibles sense un altre objectiu que matar per una causa que no entenem. Estem comprovant que molts d'aquests joves assassins portaven una doble vida en ciutats tan allunyades i tranquil·les com Alcanar i Ripoll i estaven sent adoctrinats per un mestre de l'odi per copejar indiscriminadament les ciutats de Barcelona i de Cambrils.

El mapa de la procedència dels 15 morts o dels més de cent ferits abasta trenta països, des d'Austràlia fins als Estats Units passant per Itàlia, Gran Bretanya o Alemanya. Els atacs de Barcelona van resultar globals per la nacionalitat de les víctimes i també per seguir una pauta que va començar dramàticament l'11 de setembre del 2001 a Estats Units i que ha copejat amb intensitat periòdica Madrid, Londres, París, Berlín, Niça, Brussel·les i, ara, Barcelona.

Tots aquests atemptats han estat executats per yihadistes que pretenen destruir la civilització occidental. A aquesta llista de grans atemptats, cal afegir els que s'han registrat en moltes capitals europees seguint procediments molt primaris, com ganivets i altres eines domèstiques que han causat morts i han sembrat la por. També cal afegir que el major nombre de víctimes d'aquest terror yihadista es troba als països de majoria musulmana que temen encara més les accions criminals dels soldats de l'Estat Islàmic.

Cada atemptat amb víctimes en una ciutat occidental provoca la por i el desconcert en els seus habitants. Les mostres solidàries surten de les entranyes de la societat i arriben de totes les parts del món. Els governs mostren immediatament el seu suport i s'ofereixen per col·laborar a combatre aquest tipus de terrorisme que s'ha incubat a l'interior de les nostres comunitats. És del tot innecessari entrar en batalles polítiques internes sobre els atemptats que distreuen de l'objectiu fonamental d'estudiar a fons el problema que afecta a tot Occident sense que se sàpiga com posar fi a aquest comptagotes de macabres matances en llocs emblemàtics i molt transitats de països i ciutats.

Les forces de seguretat han actuat amb rapidesa i professionalitat. Des dels Mossos a la resta d'efectius de la Guàrdia Urbana i de la Policia Nacional. Han fet el que havien de fer i és lògic l'agraïment de la població i dels poders públics a la seva labor. Però cal analitzar, sense cap intenció de demanar comptes a ningú, per què els terroristes adolescents s'havien reunit durant un any rebent instruccions d'un imant amb seu a Ripoll que, segons in­dicis de la policia, va morir en l'explosió d'una casa a Alcanar. Els serveis d'inte­l·ligència han previngut moltes accions ­terroristes però no van detectar la que pretenia convertir-se en una matança encara més nombrosa a Barcelona, a Cambrils i altres punts concorreguts del país en un dia d'agost.

Estem davant un problema global de grans dimensions, i és urgent que es tracti globalment i no caigui en la instrumentalització política interna d'una tragèdia que ha causat tants morts i ferits. Europa ha de decidir què fer amb els yihadistes amb la ciutadania europea després d'haver combatut amb l'Estat Islàmic en terres d'Orient Mitjà i d'haver tornat posteriorment als seus domicilis habituals. I més important encara és com s'efectua aquest reclutament.

Es plantejarà novament el debat entre llibertat i seguretat com va ocórrer a partir del 2001 als Estats Units i a Gran Bretanya, França, Itàlia i Alemanya en els passats anys. A Espanya estem en el nivell quatre que es reforçarà amb efectius complementaris, la qual cosa equival a reconèixer que s'ha pujat al cinc. És fàcil caure en temptacions islamofòbiques quan els autors dels molts atemptats a Occident són de procedència musulmana. Però seria un greu error culpar als més de quatre-cents mil musulmans residents a Catalunya de participar en les matances.

Està molt bé que entitats musulmanes es manifestin contra l'atemptat de la Rambla. Però cal demanar a la comunitat musulmana que s'involucri col·lectivament en la lluita contra els fanàtics i terroristes que ens perjudiquen a tots i també als musulmans que conviuen entre nosaltres. Els musulmans haurien de ser els més interessats a eradicar aquests grups de terror i col·laborar amb la policia si es detecten accions sospitoses.

Els terroristes volen destruir la nostra civilització i tenim el dret i el deure defensar-la si és atacada de forma tan absurda, indiscriminada i barbárica.

Comparteix-ho

Sobre l'autor

Nascut a Rocafort de Vallbona, és llicenciat en periodisme i dret. Va ser director i subdirector de La Vanguardia en diverses etapes des del 1982. Especialista en política internacional i columnista de temes d'actualitat, ha estat corresponsal a Londres i Washington i ha cobert set guerres i viatjat per 82 països. Imatge de Revista Valors.org
Segueix-me :

Darreres entrades de l'autor