LAT, #ViaClaver i Verdú

LAT, #ViaClaver i Verdú

diumenge 14 de desembre 2014 - 16:00
LAT, #ViaClaver i Verdú

La història és molt senzilla. Una parella de mitjana edat –i ja no precisarem si són heteros o homos, que pel cas ve a ser el mateix-, decideix establir una relació –que tampoc sabem si està basada en l’amor o en interessos, cosa també irrellevant. Aquest dos homes, o dues dones, o home i dona, representen dos grups de poder que els ha estat donat perquè aquells per a qui treballen els han fet confiança.

La parella, conscient que a determinada edat tothom ha adquirit tics que fan que la vida en parella sigui difícil, però que el projecte que vertebri aquesta relació ha de ser ferm, posen a la balança, pressionats pels que els han col·locat allà on són, la convivència en una mateixa llar i l’opció per la modernitat amb un LAT (Living Apart Together). Però el cercle és tancat. Ningú dubta que hauran d’acabar junts, mirant de malmetre el menys possible les seues individualitats.

Però la base és pacient, i mentre la parella passa el temps jugant al ‘penja tu’ i ‘no, vinga, tu primer’, espera, aguantant la respiració, perquè està ansiosa per rubricar l’acord que, gràcies al seu treball perseverant, tard o d’hora arribarà. L’únic que demana l’exèrcit de treballadors és que a la metafòrica cerimònia que donarà validesa a l’acte hi sigui present, prenent nota, Sant Pere Claver, patró dels abstencionistes. Perquè d’aquí a un any s’haurà d’anar a fer acte de presència a una altra cerimònia a pongamos que hablo de Madrid. I al Madrit-com-a-concepte haguessin volgut que aquests dos partenaires no fossin res més que uns coneguts llunyans i separats, semiarruïnats, que mai haguessin pogut somiar compartir un projecte de vida il·lusionant.

I la plebs, que els ha posat allà on són, els demana a la parella que planti als protas-reietons del novembre. Per pura coherència. Perquè si tu no vols que em casi jo tampoc participaré a la teua boda. I mira que havia de ser dama d’honor.

Sant Pere Claver, que era de Verdú, i que fins ara no convenia que beneís cap acte, s’haurà de despertar del seu somni de segles, apuntar-se a twitter i posar fil a l’agulla. I al novembre tothom quiet i jau aquí.

#ponentpower es desperta.

 

 

 

Comparteix-ho

Sobre l'autor

imatge de rosaperoy
Neixo a Lleida el 1967. Periodista free-lance. Escric, tinc una revista i faig entrevistes. Proposeu, proposeu...
Segueix-me :

Altres entrades del autor