Les ofertes d'activitats d'oci són infinites per a la persona que traspassa la "crítica" xifra dels quaranta anys cronològics. Hi estem d'acord, oi? Ha acabat el cap de setmana i avui dilluns em ve de gust remarcar-ho. Deixant a banda la força del costum de passar molt de temps als centres comercials -l'elecció fàcil- deixant-se arrossegar per un consumisme de vegades exagerat de coses que no són necessàries (perquè ja en tenim moltes de la mateixa mena o per la compra de capritxos que fan pujar i baixar la serotonina en el temps que es triga de pujar i baixar d'una muntanya russa), hom es pot deixar el temps en una munió inacabable d'accions alternatives plaents i econòmiques. 

Formar-se -ja sigui de manera autodidacta, o bé matriculant-se a una disciplina acadèmica dins del marc de la miscel·lània de cursos o estudis existents-, quedar-se a casa gaudint de l'escalf de la llar, escapar-se per mirar una contesa esportiva amateur, col·laborar o participar en competicions esportives populars, deixar córrer l'impuls per a fer-se voluntari de quelcom, anar a fer la passejada per l'indret màgic predilecte que tots tenim, veure aquella "peli" que tant t'agrada i que ja has vist tres cents mil cops, fer una corregudeta contra un mateix per secretar unes quantes hormones de felicitat, prendre's un parell de birres al bar tot fullejant el diari, comptar bigues al bar mentre prens un cafetó amb altri, anar al teatre o al cinema, fruir d'un concert en un petita sala d'aquell grupet -poc conegut però collonut- que fa versions de "cançons pop" clàssiques en anglès, avorrir-se escarxofat al sofa sense escalfar-se massa la closca, pedalar una mica amb la parella i els xiquets de la casa, recuperar l'il·lusió amb aquella afició abandonada, agafar el cotxe de bon matí i improvisar una petita gran excursió tot sol o amb companyia i un llarg etcétera sense acabament; i quan te n'adones ja és a entrada de nit de diumenge.

Sense dubte hi ha un bon assortit d'entreteniment de cost reduït, malgrat semblar que no pot ser a causa de la seductora lluminària que t'atrapa a dins del centre o polígon comercial de torn. 

De fet, un té la possibilitat de tornar a l'escola. Almenys de tant en tant, almenys una mica cada dia. Perquè el mot "escola", des d'una perspectiva etimològica, prové del grec 'scholé' que significa "temps lliure". Un temps lliure amb capacitat d'omplir-nos. 

L'oci "low cost" mola.