N'hi ha per apagar el llum i menjar crispetes, com al cinema, quan en Josep Cuní o la Mònica Terribas entrevisten al President Mas.

Ahir -a 8TV- es va produir un altre espectacle diàlectic entre Mas i Cuní. L'un a l'altre, i l'altre a l'un, va exigir el màxim d'esforç intel·lectual. Cada un en el seu rol, esclar. I ambdós van representar un xou diàlectic sense parangó per als espectadors. Tampoc van faltar moments jocosos. Ja que es succeïen situacions xocants en les seves topades. I no es podia estar de somriure.    

Ni fred ni calor respecte als debats electorals pel 20-D. I es poden aguantar sencers -quan solament hi ha els presidenciables o els número dos-, perquè hi ha nous partits polítics que trenquen la tradicional estructura de competència electoral a Espanya.

La política supramunicipal es segueix desenvolupant, sobretot, en els mitjans de comunicació de massa tradicionals. Els encerts i pífies dels candidats en campanya electoral, tenen molta influència sobre l'electorat més indecís o menys polititzat. Poden capgirar les enquestes metodològicament més ben elaborades. Les noves tecnologies de la informació i comunicació tenen una influència menor. Així i tot, un error gruixut pot costar molts vots i, potser, unes eleccions. Per tant, les noves tecnologies de la informació i comunicació ja no es desdenyen. Tenen suficient capacitat per invertir els resultats electorals de cada partit en un sentit positiu o negatiu, tot i ser encara mitjans de comunicació secundaris.

Dit això, fer-ho bé a la televisió continua sent l'element més decisiu en política. Des d'una perspectiva mediàtica, la televisió és el mitjà preferit per actors polítics públics i població.

L'entrevista d'en Cuní al Mas em va frenar d'anar a l'inodor. I això que en tenia ganes. Cap segon d'avorriment.

A priori, pensava que en Mas anava directament a l'escorxador. Creia que seria el primer dia que veuria un Mas contra les cordes amb arguments inconsistents i contradictoris -donada la complicadíssima situació política al Parlament de Catalunya- davant d'un colós del periodisme com en Cuní. Va passar tot el contrari. En Cuní va haver d'esprémer-se al màxim amb les seves preguntes i reinterpretacions sobre les respostes del President per veure si, almenys, li podia etzibar un ganxo que li fes tremolar les cames. Va ser impossible. L'Artur Mas va tornar a ser convincent. 

Pedro Sánchez -presidenciable del PSOE a la Moncloa- va declinar un cara a cara amb Mas, abroquerant-se sota el subterfugi de la consulta popular il·legal del 9-N. Tant se val. La qüestió és que va fer bé - el senyor Pedro Sánchez- de no voler un debat amb Mas abans de les eleccions generals del 20-D. Perquè Pedro Sánchez ve a ser una fotocòpia actualitzada del nefast expresident del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero. I, no cal dir que el President Mas se l'hauria cruspit d'un mos i sense arromangar-se. 

Finalment, Josep Cuní va proposar a l'Artur Mas un cara cara amb Pablo Iglesias a l'acabament de l'entrevista. Artur Mas va contestar-li de manera afirmativa. Pablo Iglesias faria bé d'ajornar el debat amb Mas per després de les properes eleccions generals. No li convé. Ara bé, un debat entre Artur Mas i Pablo Iglesias de Podemos rebentaria audències. Tant és que sigui abans com després del 20 de desembre. Indubtablement, magnífica proposta la d'en Josep Cuní. Esperem que s'acabi celebrant.

Alguns diuen que tots els polítics sempre diuen el mateix. Altres, que tots són iguals. Jo dic que el 99% de polítics són normals.  

Artur Mas pertany a l'1% excepcional, perquè té un do fora del comú per a la política, més enllà de fílies i fòbies.