"Moonlight": madurar per ser un mateix

"Moonlight": madurar per ser un mateix

dissabte 11 de febrer 2017 - 18:15
44 lectures
"Moonlight": madurar per ser un mateix

Sortint de la sala algun comentari diu "que no hi passa res" i, efectivament, és un cinta que sense passar res ens mostra la vida en la seva plenitud i complexitat amb la gran virtut de capturar el moment i la essència d'allò més cabdal. Chiron és un noi que creix en un entorn desestructurat de droga, violència i desarrelament familiar. Hi haurà de fer front a tot plegat si vol tirar endavant. Quan ets un nen amb un triple estigma (origen, color de la pell i orientació sexual) mentre la institució escolar fa aigües per tot arreu el més probable és que acabis fent "negocis al carrer" i repetint les errades amb les quals has crescut . Tot i així, madurar suposa afrontar la teva identitat a partir d'una acceptació dolorosa d'un passat i d'una infància que no pots canviar. Les actituds escapistes o de blindatge protector es poden mantenir uns anys però arriba un moment que cal agafar ben fort les brides del teu destí. Si et queden forces per fer-ho, és clar.

Aquest camí de la infància a la maduresa queda perfectament il·lustrat a través d'una narrativa més propera a la poesia que a la descripció novel·lesca. Al director Barry Jenkins li ha costat vuit anys completar un projecte que compta amb elements autobiogràfics on es nota una important càrrega afectiva farcida d'una veracitat que s'agraeix. Tot plegat commou i emociona dins una atmosfera molt propera i suggerent gràcies a una càmera inquieta que t'atansa i et fa partícip de les sensacions del personatge. Es podria dir que, amb totes les precaucions,  es tracta de la versió fosca i de suburbi de la magnífica "Boyhood".

Menció a part mereixen les interpretacions i una direcció d'actors que s'atansa a la perfecció. No és gent fàcil que tres intèrprets diferents facin un personatge al llarg de diferents edats tot estructurat com una trilogia. Les transicions de la infància a la joventut i d'aquesta a la maduresa podrien caure en la errada habitual de mostrar un perfil de personatge totalment diferent. No és el nostre cas, des del primer moment perceps que es tracta del mateix protagonista. De la resta del grup d'intèrprets destaco per la seva força al Mahershala Ali en el paper de Juan.

Una petita gran obra crua i dolorosa que amb els temes ben corrents com són les drogues, la marginalitat, el abusos o l'homosexualitat aconsegueix vestir un discurs d'una força i un cor inqüestionables escapant amb una magnífica habilitat del discurs embafador del "pena, penita, pena". Una obra que va als Òscar sense que ho sembli. Una experiència cutània que no us podeu perdre i que engrandeix el món del cinema.(8,5/10). Tall de "Dias de cine".

Comparteix-ho

Sobre l'autor

Exercint la docència a secundària des del 1987 com a professor d'Educació Física amb un parèntesi de 8 anys com alliberat sindical. Amant a temps parcial del cinema com a experiència vital, emotiva i onírica. Fugitiu dels meus fantasmes als quals intento deixar sempre fora de la sala.
Segueix-me :