Petiteses 001

Petiteses 001

dimecres 07 de juny 2017 - 19:00

EN CASTELLANO

No empresonis

No empresonis les teues llàgrimes,
fes que sobreïxi’n dels teus ulls,
deixa-les rodolar per les teues galtes.

Permet-me eixugar-les amb els meus llavis,
petó rere petó,
assossegar les teues penes.

Les llàgrimes són crits sense so,
crits de dolor i pena,
de mancança i desolació.

No oprimeixis les teues llàgrimes,
fes que el món s’assabenti de la teua humanitat,
deixa que puguem llegir el seu missatge.

Permet-les-hi ser alliberades,
llàgrima a llàgrima,
un xic menys de dolor, pena i desolació.

Les llàgrimes són crits sense so,
de dolor i pena,
crits de mancança i desolació.

Sinto petit, 23/05/2017
H. Arnau de Vilanova

 

EN CASTELLANO

A Emília (nom de guerra als 60/70)

 

Era molt senzilla,
i la seua senzillesa,
a poc a poc, m’atreia.

Era molt lluitadora,
i la seua lluita,
em feia lluitar al seu costat.

Era i se sentia lliure,
i la seua llibertat
m’omplia de pau.

Era immensurablement dolça,
i la seua dolçor,
dolçament m’embolcallava.

Era realment fèrtil,
i mare havia de ser,
un fill a cops perdíem.

Era, tota ella, vida,
i de la grisor cops rebia,
la vida li treien i la mort li donaren.

Era, i és, Emília,
nom de guerra,
ésser de pau.

La mort us va arribar,
assassinats, dèiem.
Viva i aimada, en mi, sempre.

Sinto petit (Groc, nom de guerra als 60/70)
1972  – 14/10/2016

Comparteix-ho

Sobre l'autor

Em defineixen de moltes maneres. Sóc d'aquelles persones que puc crear grans passions o grans odis, donat que no m'agrada la hipocresia, i procuro no practicar-la. Garriguenc de soca arrel. Sexagenari enamorat de les Garrigues. Aprenent de tot i mestre de res. Pot ser que una explicació feta per un frare, i de la seua persona, ja fa molts anys, doni una visió més real de mi: "CORS A BOCINS NO EN VULL, DONCS, QUAN JO OFEREIXO EL MEU, L'OFEREIXO SENCER". També diuen que sóc raret.
Segueix-me :

Darreres entrades de l'autor