Petiteses 002

Petiteses 002

dijous 27 de juliol 2017 - 16:15

CASTELLANO

 

REFLEXIÓ ENTRE TU I JO

La teua mirada penetra dins meu, revifa el desig de besar-te i abraçar-te, allò que anys enrere no va ser possible.

Imagino, llavi sobre llavi amb un suau frec que ens transporta a una plaent revolta de sentiments.

Rebo petits frecs a la pell i als pèls de la barba que m’omplen de tendresa i em provoquen amoroses llàgrimes que dissimulo.

No puc pensar en el que haguera pogut ser, puig mai va estar. Però sí puc obrir les portes a la bogeria desenfrenada dels sentiments ara empresonats per la por al dolor i per la maleïda feblesa.

I és quan un poc de quasi res se sent com un molt de tot, i és viu plenament en el goig d’un “tu i jo” distants en el temps i en l’espai i amagadament junts en el sentiment.

Seguts junts, més que escoltar-nos ens sentíem, sense voler acomiadar-nos. Seguts junts, a poc a poc, la por i el dubte desapareixen donant pas als somriures i a desitjar que s’aturi el temps, que aquests instants restin vius en el nostre inesborrable record.

Seguts junts, de peu junts, mirant-nos junts, em costa veure com te’n vas. Però, no t’allunyes, simplement has de viure la teua vida.

Gràcies per trencar la meua por als sentiments.

Sinto petit.  02/07/2017
A Julietta, dolçament.

 

CASTELLANO

LES CARÍCIES, ELS PETONS

Les carícies, els petons,
aquestes dolces paraules a cau d’orella,
aquest lleu somriure que descobreix tot un sentiment,
aquestes petites atencions sense doble sentit,
aquesta mirada profunda, alhora assossegada i càlida,
aquest frec suau que ens conforta,
aquesta sinceritat feta un compliment,
aquest no sé què, que no sé jo,
que no veiem, que no toquem,
que sentim i no sabem com ni quan.
Aquest…

Tot això, i més, ens fa submergir en una plàcida vida
que desbanca les mundanes tristeses.

L’un i l’altre: aimant, aimant-nos.

Sinto petit. 24/08/2014
A Julietta, dolçament.

Comparteix-ho

Sobre l'autor

Em defineixen de moltes maneres. Sóc d'aquelles persones que puc crear grans passions o grans odis, donat que no m'agrada la hipocresia, i procuro no practicar-la. Garriguenc de soca arrel. Sexagenari enamorat de les Garrigues. Aprenent de tot i mestre de res. Pot ser que una explicació feta per un frare, i de la seua persona, ja fa molts anys, doni una visió més real de mi: "CORS A BOCINS NO EN VULL, DONCS, QUAN JO OFEREIXO EL MEU, L'OFEREIXO SENCER". També diuen que sóc raret.
Segueix-me :