Potser alguna cosa està canviant

Potser alguna cosa està canviant

divendres 16 de maig 2014 - 21:45

 

D’ençà de l’inici de la crisi econòmica sembla que la societat, en general, ha fet un canvi de mentalització positiu en moltes coses. Allò que col•loquialment en diem un canvi de “xip”.

"Ens hem adonat que el magnífic paisatge que observàvem des de dalt del globus no era real, perquè ni tan sols el globus ho era."

Ens van vendre gat per llebre. Es tractava només d’una bombolla enorme, res a veure amb les que ens té habituats en Pep Bou en els seus magnífics espectacles, una bombolla que en esclatar ens va esquitxar a tots, encara que no a tothom de la mateixa manera.

Arran de tot plegat, em suposo que com molts de vosaltres, m’he hagut de replantejar aspectes de la meva quotidianitat fins a extrems que mai abans hagués pensat.

No patiu, no entro a fer-ne cap lectura negativa sinó, ans al contrari, fer palesa la dita que en moments de crisi és quan l’ésser humà demostra la seva innata capacitat d’adaptació a les circumstàncies mitjançant valors com la solidaritat, i potenciant aptituds que potser restaven un xic adormides, com ara l’enginy i la creativitat.

Catalunya ha estat, de sempre, un país on el voluntariat social de tota mena ha tingut i segueix tenint, un pes específic molt important. Hores d’ara, els Banc de temps, i/o, les Eco-xarxes on s’intercanvien unitats de temps, béns, coneixements o serveis són, mai més ben dit, moneda de canvi habitual.

Apartats com el tèxtil, el calçat o complements en la roba d’ús diari; material electrònic com ara portàtils, mòbils o càmeres de fotos, etc. cada dia troben més adeptes a les botigues de segona mà. També, com seria el  meu cas, trobo que cada vegada hi ha més grups de gent: familiars, amistats, veïns, companys de feina, etc. que s’intercanvien roba o la cedeixen de forma totalment altruista, com seria el cas de la roba d’infants que molts cops en un parell de bugades ja els hi ha quedat petita.

Així mateix, s’observa un canvi de comportaments a l’hora d’adquirir subministraments diversos per a la llar com ara rentadores o neveres. En línies generals, no comprem si no és realment imprescindible i ho fem d’una manera més racional, comparant que el seu valor de mercat sigui proporcionalment equiparable al valor del servei al qual anirà destinat el seu ús i ho faci amb un consum responsable i ecològicament sostenible.

Darrerament m’he fet una incondicional de les llibreries de segona mà. Per un preu molt assequible, puc seguir satisfent les meves necessitats lectores sense que es desequilibri la balança del meu ajustat pressupost mensual.

Un apartat especial es mereixen els productes alimentaris. Si disposem a parts gairebé iguals d’una mica de temps i de paciència, podem trobar productes de proximitat amb garantia de qualitat a uns preus prou raonables.

Tècniques com l’scrap, el pachtwork, etc., a més de ser un entreteniment ens ofereixen la possibilitat de conèixer altres persones i l'excusa perfecta per a descobrir nous indrets en les diferents trobades que es fan regularment. Recordem que són també un recurs excel·lent alhora de fer regals personalitzats. Un regal d’aquells que, mai més ben dit, no té preu. Perquè... quin preu tenen la satisfacció personal del que ofereix el regal, o el somriure inacabable de qui el rep?

Potser alguna cosa està canviant...

Comparteix-ho

Sobre l'autor

imatge de assumptapijuan
Barcelona 1959. Des de fa uns anys visc a Tàrrega, l'Urgell. La comarca d'on provenen les meves arrels i com li succeïa a S. O'Hara, crec que és aquesta terra la que em dóna forces per seguir endavant. M'agrada llegir i potser és per això que m'apassiona escriure. He publicat relats en diferents mitjans i he participat en els llibres: 365 contes, un any de contes; Versos de tardor; Totes les sortides dignes; Totes les baranes dels teus dits; Membre de l'A.N.C. Actualment, reinventant-me i intentant no defallir en l'intent.
Segueix-me :

Altres entrades del autor