Les eleccions autonòmiques del País Vasc i Galícia han deixat uns resultats electorals inequívocs. Els darrers resultats electorals no són brou de llengua. L'escrutini no enganya. Els partits conservadors del País Vasc i Galícia -PNV i PP- han clavat una bona allisada als partits autoubicats a l'esquerra de l'eix esquerra-dreta. 

Tant al País Vasc com a Galícia, ha guanyat l'immobilisme. La majoria ciutadana no vol cap canvi. ¿Per què la majoria d'electors vascos haurien d'apostar pel canvi polític, quan tenen el concert econòmic? ¿Per què la majoria d'electors gallecs haurien d'apostar pel canvi polític, quan són tradicionalment conservadors i espanyolistes? Tampoc hi ha moviments socials remarcables i actius que condicionin a les institucions polítiques dins d'aquestes Comunitats Autònomes. 

Els partits conservadors autoubicats en el centredreta (PNV a Euskadi i el PP a Galícia) han guanyat, perquè els partits polítics autoubicats en el centreesquerra o l'esquerra no generen confiança entre l'electorat d'aquestes dues comunitats polítiques. La majoria d'electors voten per allò conegut, perquè l'oposició i la nova política no fan prou mèrits. Així de simple. El fet de la corrupció és un factor necessari però no suficient pel transvasament de vots entre partits polítics. Falta quelcom més. Falta fer mèrits propis de part del partit polític opositor que busca ser alternativa seriosa de govern. I aquesta mancança determina que Podemos, PSOE, Ciudadanos, Marea, EH Bildu, BNG no siguin percebuts alternativa de govern de part de la majoria de votants d'aquestes comunitats.

El més destacable és que Podemos, com a partit nou i paradigama de la nova política, que s'havia de menjar el món, ha tornat a fallar. I això que podrien ser els "reis del mambo" de l'actual política espanyola, perquè els partits polítics tradicionals -PP i PSOE- ho continuen posant en safata de plata. Però els clars resultats electorals han tornat a ser una dutxa d'aigua freda. No han pogut ni amb EH Bildu al País Vasc. I a Galícia són la segona força electoral amb uns raquítics 14 escons, quan el PP ha aconseguit la majoria absoluta amb 41. De Ciudadanos no cal parlar-ne. Un zero a l'esquerra. De moment, la nova manera de fer política -si és que existeix- de les noves generacions de líders polítics dels nous partits brilla per la seva absència.

No és suficient excusar-se amb els altres i culpabilitzar-los constantment de tots els mals. Els partits polítics tradicionals guanyen, perquè les alternatives polítiques no són fidedignes per a la majoria d'electors. En conclusió, continuarà dominant l'statu quo al País Vasc i a Galícia. És a dir, PNV i PP seguiran dominant els seus respectius feus, amb tota legitimitat democràtica.