Diuen que la diferència entre fúria i la indignació és que la primera anul·la la raó i la segona la utilitza per buscar alguna solució. A la peli d'avui trobarem les dues coses amb tot un ventall de possibilitats pel mig.

Mildret és una mare valenta de l'Amèrica profunda que fa uns mesos ha perdut la seva filla adolescent assassinada i violada. Considera que la policia no s'està esforçant prou per esclarir el cas i decideix cridar l'atenció amb tres anuncis de carretera. A partir d'aquí els esdeveniments es precipiten i els personatges mostraran el seu costat més bestia tot i que també veurem la seva cara més humana.

L'estructura de l'obra no deixa de ser la d'un western de protagonista a la recerca de justícia amb un to més proper a "Fargo" i ben allunyat de "Gran torino". Esdeveniments inesperats i propers a l'absurd, girs imprevistos d'un guió ben travat i personatges peculiars que aporten una riquesa ben buscada. En cap moment trobem individus plans, més aviat veurem perfils que canvien i que intenten, cadascun a la seva manera, fugir d'allò que els oprimeix en aquestes comunitats tan granítiques de la ruralitat americana. Si, a més a més, afegim moments hilarants d'un humor que es troba entre l'extravagància i el surrealisme podrem gaudir un producte que t'atrapa i arranca riallades prou sentides amb una crítica un pel sarcàstica a un estil de vida excessivament mitificat.

En aquest sentit cal destacar la interpretació protagonista de la Frances McDormand que aconsegueix encertar el to del personatge malgrat la dificultat que suposa no caure en la exageració forçada o la transcendència impostada. Resulta evident que serà una candidata ferma als Òscars.
Un film que aconsegueix trobar l'equilibri entre la negra tristor del drama, una ironia ben matisada i una sorna subtil i prou contundent sense caure en les urpes dels excessos melodramàtics de bons i dolents que moltes vegades cauen en el patetisme. I no cal posar exemples de la ficció, la realitat propera en va plena. (8/10)