Un país de barreja

Un país de barreja

dimecres 22 de febrer 2017 - 14:15
Un país de barreja

Una de les coses certament excepcionals és que a casa nostra els partits xenòfobs no prosperen a les urnes. En un país que rebé en deu anys més d’un milió i mig de persones hi hauria motius per témer una forta pujada de l’extrema dreta. La gran manifestació a Barcelona demanant acollir persones que fugen de la guerra, la fam i la persecució té un aspecte molt positiu.

No em refereixo a l’ús polític que en puguin fer el govern i altres institucions. No es tracta d’això. El que m’interessa remarcar és que Catalunya és un país de barreja, un passadís de la història des dels temps més remots. Jaume Vicens Vives ho descriu en Notícia de Catalunya: «No remuntant-nos més enllà de l’època carolíngia, sabem que el rovell de l’ou de la nostra pagesia el formaren els homines undecumque venientes: els homes que venien de qualsevol part; de l’època comtal primerenca se’ns diu que Vic fou poblat ex diversis locis et gentibus nomines colligentes: reunint homes de diverses procedències i races. I des d’aleshores el moviment d’immigracions mai no ha cessat».

El país s’ha anat dibuixant junt amb les fesomies foranies que han sobrevingut constantment. En aquest sentit hem palpitat amb els mateixos batecs que els pobles de tota Europa, des de Lisboa fins Helsinki i Bucarest.  Nosaltres, els europeus, ens diu el recentment traspassat Zygmunt Bauman, hem estat criats en la diversitat i passem les nostres vides en companyia de la diferència. Hem après lentament el difícil art de viure amb la diferència pacíficament, hem tingut que aprendre-ho. S’ha dit que el universalisme inherent del esperit europeu consisteix en la seva capacitat per conversar amb l’estranger.

Però només amb manifestacions multitudinàries no s’arreglen les coses. Cal fer política d’acollida començant per la disponibilitat individual de rebre una família o uns refugiats que arriben sense res. Al meu parer no es tracta d’acollir per fer veure a Espanya que no ha estat a l’alçada dels seus compromisos. Es tracta de mostrar amb fets personals i col·lectius l’actitud de respecte i protecció que mereix l’altre, el més desvalgut o el que es troba en terra estranya.

Un dels trets més definitoris de la identitat europea, ho deia Tzvetan Todorov, implica la coexistència de totes les identitats alhora. Cal, però, estar alerta perquè si a països tan oberts com Anglaterra, Dinamarca, Finlàndia, Suècia i França, l’avenç dels partits xenòfobs sembla imparable, no hi ha raons per pensar que també pot passar aquí.

Article original: Foixblog.com

 

Comparteix-ho

Sobre l'autor

imatge de lluisfoix
Nascut a Rocafort de Vallbona, és llicenciat en periodisme i dret. Va ser director i subdirector de La Vanguardia en diverses etapes des del 1982. Especialista en política internacional i columnista de temes d'actualitat, ha estat corresponsal a Londres i Washington i ha cobert set guerres i viatjat per 82 països. Imatge de Revista Valors.org
Segueix-me :

Altres entrades del autor