"Un toque de violencia": un mastegot de realitat

"Un toque de violencia": un mastegot de realitat

dimecres 30 de juliol 2014 - 10:15
toque violencia

La ONU ja pot fer informes sobre desenvolupament humà al voltant de "reduir vulnerabilitats i construir resiliències" que posen l'èmfasi en "garantir la solidesa de les opcions, actuals i futures, de les persones i la seva capacitat per lluitar i adaptar-se a esdeveniments adversos". Ja podem pedalar en aquest sentit i fer molta pedagogia perquè el tigre de la cobdícia financera i l'explotació està desbocat de forma global i no només a la Xina. Els personatges de la pel.li que ens ocupa necessitarien una sobredosi d'aquesta qualitat tan de  moda per tal de suportar tot els que els toca viure.

Tenim quatre històries entrelligades al voltant d'un miner indignat per la corrupció del seu poble, un emigrant que descobreix "el poder" d'una pistola, una recepcionista que no vol ser tractada com una prostituta i un jove obrer a la recerca del "treball ideal". Totes quatre fan un retrat detallat i cru d'una violència sostinguda i latent que es desferma amb qualsevol detonant per la minúcia més estúpida.

Des del primer minut es transmet un desassossec que ens acompanyarà durant tota l'estona fins el moment que un detall proper, minúscul i inevitable desencadena l'acte més violent i irracional en una persona aparentment corrent i, fins i tot, vulgar.

El guió és  mil·limetrat i detallista i t'obliga a una atenció extrema malgrat que tot desprengui una senzilla quotidianitat realista i profunda. Detalls que són els que lliguen les diferents trames, donen evidències sobre un entorn prou ofegós i et transmeten aquesta atmosfera irrespirable d'unes imatges i paisatges escaients. Cal destacar, en aquest sentit, la relació especialment violenta amb els animals com a reflex d'una situació agressiva al límit del que es pot contenir.

Més enllà d'una lectura inicial al voltant del que podríem anomenar els "orígens socioeconòmics de la violència" amb un rerefons especialment destructiu i nihilista hem de buscar una lluita desesperada per la supervivència en un món en reestructuració constat i a la recerca de noves formes d'integració allunyades de l'idealitzat i estable món rural. I és aquí on  hom exclou als "vulnerables i poc resistents" tal i com les veus "expertes" de l'ONU ja preveuen. (Què faríem sense aquests profetes?!)

Molt recomanable per tothom que vulgui lluitar (i gaudir, és clar) amb una obra poderosa, contundent i que t'encomana una amargor profunda alhora que és plenament humana i propera. No es tracta, ni molt menys, d'un "cuento chino" que no vingui a tomb i no ens afecti a tots plegats.

La pel·licula de Jia Zhang Ke es mereix un 8/10 per la seva contundent minuciositat, robustesa i  subtilesa visual.

Comparteix-ho

Sobre l'autor

imatge de MacPelegri
Exdocent i amant a temps parcial del cinema com a experiència vital, emotiva i onírica. Fugitiu dels meus fantasmes als quals intento deixar sempre fora de la sala.
Segueix-me :

Altres entrades del autor