COMPROMIS PER LLEIDA desembre de 2007
Davant els interrogants que es plantegen en alguns dels sectors i infraestructures claus de l’economia i la societat lleidatana, els sota signants considerem que ha arribat l’hora de tirar endavant una proposta constructiva per a Lleida que superi els plantejaments de greuge que limiten massa sovint la iniciativa privada i pública d’aquest territori. Cal una proposta que faci sentir clarament els desitjos i la veu de Lleida a Barcelona, Madrid i més enllà; però al mateix temps aquesta ha de ser i vol ser una proposta positiva per a la construcció del país des de Lleida.
No es tracta de donar una resposta concreta i detallada a tots els interrogants i alternatives de la societat lleidatana, sinó de convidar tothom a uns acords que representen el màxim de consens; uns acords que, tant o més importants pel que diuen, volen expressar la voluntat d’identificació, defensa i projecció d’un territori.
Davant els canvis de caràcter local o global que viu la nostra societat, considerem necessari adaptar-se, però alhora es fa també necessària una participació social activa per tal de preservar la societat de benestar que tots desitgem. I aquesta participació passa, des del nostre punt de vista, tant per la garantia del progrés econòmic, com pel respecte dels drets individuals, de la justícia social i dels valors mediambientals i patrimonials d’aquest territori. Per tot plegat plantegem:
- El reforçament del sector agroalimentari que constitueix la base actual de l’economia de Lleida en el sentit de recolzar i impulsar aquelles activitats i sectors que asseguren un major valor afegit. Es tracta, entre d’altres aspectes, de desenvolupar les activitats vinculades a la segona transformació i la distribució de les produccions d’origen agrari i, en particular, d’aquelles produccions amb una major capacitat exportadora. I es tracta en particular, també, d’afavorir la concentració cooperativa i de la resta d’agents de la cadena de producció per reeixir en aquests objectius.
- En la línia anterior, el foment i la promoció d’aquells productes i activitats que aprofiten els recursos del mateix territori i contribueixen al manteniment del seus valors mediambientals i patrimonials, la fixació de la població local i la seva projecció exterior. Per això s’imposa una acció selectiva i intensa de desenvolupament de les produccions alimentàries amb denominació d’origen, les produccions ecològiques, els slow foods, les artesanies alimentàries i altres, la cuina de qualitat, els contractes de custòdia per a la gestió d’espais i valors naturals,... que són també la base d’una millora de l’autoestima i la projecció exterior de Lleida.
- El desenvolupament de les funcions i competències de la Universitat de Lleida com a instrument al servei de la recerca en matèria agroalimentària, de l’aparició de noves activitats i empreses en el sector de les biotecnologies i les TIC i en el desenvolupament de tecnologies aplicades a l’aprofitament dels recursos locals. A banda del desplegament de les capacitats que ja disposa la pròpia Universitat, es fa indispensable que les institucions de recerca i formació superiors reconeguin i assegurin la presència de la Universitat de Lleida en la xarxa general universitària del país.
- L’aplicació de les tecnologies d’aprofitament i gestió modernes a la gestió integrada del cicle de l’aigua. Cal aprofitar notablement millor les possibilitats d’un recurs estratègic de primera magnitud com l’aigua, avui encara relativament abundant i de qualitat, però del qual no s’ha de perdre de vista la qualitat mediambiental. La millora dels regadius històrics de Lleida planteja un repte ingent i alhora d’indispensable solució que difícilment es podrà assumir sense el desenvolupament de noves infraestructures i usos i una aplicació de solucions integrades i creatives de gestió de l’aigua.
- El desplegament d’un projecte ambiciós de desenvolupament dels secans a partir de la construcció del canal Segarra- Garrigues. El canal Segarra- Garrigues no pot ser només l’aplicació d’un sistema de reg modern, sinó que ha contemplar les exigències més generals d’un regadiu modern, assumir les necessitats del conjunt de sectors econòmics i esdevenir una operació general de desenvolupament de les terres de Lleida, en la línia que ha estat proposada i detallada des del Manifest de Vallbona.
- El desplegament i aprofitament d’aquelles grans infraestructures que donen un servei real al territori. En aquest sentit, l’aprofitament de les grans infraestructures de relació exterior com l’AVE i l’aeroport passa per la disposició d’equipaments i activitats que en despleguin les possibilitats (àrees d’activitat, intermodalitat,... ). Mentre, la comunicació ràpida de Lleida amb la costa a través de Tarragona continua sent la gran assignatura pendent.
- La millora de les comunicacions dins dels paràmetres de servei al conjunt del territori i el manteniment dels seus valors ambientals i patrimonials en general. És l’hora de fomentar les formes de transport que asseguren els majors fluxos amb el menor impacte i el millor servei del territori, fet que implica una millora substancial de la xarxa ferroviària convencional. I cal també assegurar els serveis i les telecomunicacions modernes a les poblacions petites. Cal vigilar i corregir, al mateix temps, l’impacte que les grans infraestructures representen i han representat per a la gran plana de Lleida.
- El desenvolupament dels serveis i les funcions metropolitanes atenent a criteris d’equilibri i compensació entre territoris. Les planes de Lleida hauran de jugar cada cop més com una peça de la gran regió metropolitana en que es converteix Catalunya oferint, en particular, determinats serveis que no troben el lloc idoni a les àrees més congestionades del litoral. En aquest cas, les terres de Lleida no poden, però, només acollir plantes de residus o equipaments extensius que no vol la regió metropolitana de Barcelona, sinó que requereixen també serveis substantius de metròpoli (recerca i formació especialitzada, equipament governamentals, àrees econòmiques especialitzades,...).
- La cura i promoció del patrimoni natural i cultural, en general, com un valor inherent de la pròpia activitat agrària i les formes de vida de Lleida. Les planes de Lleida no disposen d’elements patrimonials espectaculars; però sí d’una diversitat d’elements d’una gran riquesa i singularitat sobre els quals cal un major esforç de reconeixement i estima. Per això no calen tant declaracions com formes de gestió imaginatives que integrin també les activitats agràries a les quals es troben intrínsecament unides.
- Un esforç especial d’acció territorial concertada i de projecció exterior per part de les institucions i administracions locals. El funcionament real en xarxa del territori i la necessitat de massa crítica per a desenvolupar serveis i projectar-se enfora obliguen a superar els esquemes locals i municipalistes i a desplegar tot el ventall d’instruments de col·laboració possibles entre les administracions del territori. El desenvolupament d’instruments de concertació de tipus metropolità a l’entorn de Lleida haurà de jugar, en aquest sentit, un paper estratègic de primera importància. Tot plegat, creiem que aquí i avui es debaten qüestions que han de pesar decisivament en el futur del nostre territori. Per això emplacem la societat civil lleidatana a fer mostra de generositat i a sumar esforços per orientar els canvis socioeconòmics en la direcció més favorable per al benestar col·lectiu. Per això emplacem també les institucions i administracions locals i, de manera particular, a l’Ajuntament i la Diputació de Lleida a posar tota la intensitat de la seva acció en aquesta direcció.