(...)

Passejant entre les obres de Boada es fa un viatge multicultural, i el mestissatge esdevé més viu que mai: espècies d’aquí es relacionen amb llavors de boscos llunyans, com la vida mateixa, un fet impossible d’aturar en la societat d’avui en dia. Però sempre des d’aquí, sense caure en el localisme, sinó fent una reivindicació d’allò que ens envolta. En una entrevista, Boada deia: «Tothom està disposat a signar un manifest perquè a l’Amazònia no toquin un arbre, però per a coses més properes ningú no es mobilitza. Hi ha una idea de pensar que la natura és allò llunyà: els nens i nenes et diuen abans cinc animals de la sabana africana que de les pinedes dels boscos del Vallès». I amb la reivindicació del «des d’aquí» presentem l’arbre protagonista, l’alzina surera (Quercus suber) —Miracle evolutiu, Radicalitat d’alzina o Alzinar muntanyenc—, que podríem dir que és el preferit de Boada: un arbre mediterrani molt intel·ligent, amb una barrera protectora que el resguarda dels usuals incendis forestals i li permet suportar altes temperatures i sobreviure.

(...)

Lara Vidal Santorum