Fa dies que ho venim llegint i escoltant d’una manera reiterada i pesada, la Constitució és intocable, el que ella diu i regularitza és un codi intocable i qui se la salta no només pot rebre càstigs administratius i/o civils, sinó també penals, i pot ser perseguit per les forces de seguretat i/o militars (la Guardia Civil és un cos militar, encara que ara estiguin actuant com a policia judicial). Tot el procés cap a l’independentisme ha estat i està, precisament, titllat d’anticonstitucional. Doncs, bé, intentarem explicar com de la Constitució se’n fa de més i de menys. Agafarem no desviacions constitucionals polítiques, sinó econòmiques i socials, és a dir, drets tipificats per la Constitució que obliguen a tots els governs de tots els colors a aconseguir-los.

Per no fer-ho llarg parlarem de dos drets tipificats, com diem, en la Constitució espanyola de 1978. L’article 47 diu: “Todos los españoles tienen derecho a disfrutar de una vivienda digna y adecuada. Los poderes públicos promoverán las condiciones necesarias y establecerán las normas pertinentes para hacer efectivo este derecho, regulando la utilización del suelo de acuerdo con el interés general para impedir la especulación. La comunidad participará en las plusvalías que genere la acción urbanística de los entes públicos.” I l’article 49 assenyala: “Los poderes públicos garantizarán, mediante pensiones adecuadas y periódicamente actualizadas, la suficiencia económica a los ciudadanos durante la tercera edad. Asimismo, y con independencia de las obligaciones familiares, promoverán su bienestar mediante un sistema de servicios sociales que atenderán sus problemas específicos de salud, vivienda, cultura y ocio.”

Comencem pel primer. Des del 15-M del 2011, fa sis anys i mig, que els ciutadans i ciutadanes venen reclamant una solució digna al problema de l’habitatge a Espanya, la manca d’habitatge social ha portat l’aparició de moviments com l’okupa que venen a demostrar que la gent amb rendes baixes no pot accedir, o té moltes dificultats, a un sostre per viure amb dignitat. D’altra banda, la crisi econòmica i financera, la seva dolenta resolució i el fer el sord al que és un clam en el carrer va generar els desnonaments i a la creació de les plataformes dels afectats per la hipoteca. És evident que durant aquests sis anys i mig no s’ha fet absolutament res per protegir aquest dret constitucional de l’habitatge i encara ni s’ha presentat l’esborrany de la nova llei hipotecària que es porta anunciant des de la legislatura passada.

Comentem ara el segon article. Fins l’any 2012 no hi va haver dèficit en el sistema de pensions espanyol, la qual ve a dir que la causant principal del problema de les pensions ha estat la crisi econòmica i financera. Tothom sap que quan una persona no es troba bé, agafa alguna malaltia, va al metge per posar-se bo, per tornar a recuperar la salut. Això és el que no s’ha fet amb les pensions, les pensions estan malaltes i no es volen curar, no les volen portar al metge, evidentment, si això dura molt temps s’acabaran morint perquè, sense dir-ho, se les hi ha aplicat l’eutanàsia passiva. Si, paraules, discursos, relats, no n’han faltat però posar-se a treballar per resoldre el problema no ha estat només que un somni.

Mira per on, dos drets constitucionals tan importants com l’habitatge i les pensions no passa absolutament res si no els complim i ens els saltem a la torera, tothom tranquil, ningú és responsable i trepitjar la Constitució no té cap mena de pena ni civil, ni administrativa ni penal.

Un tercer apunt, amb el que també es va fer de més i de menys, va ser quan el parlament català va aprovar les lleis del referèndum, la de transitorietat jurídica i fundacional i la de convocatòria del referèndum. Tots els partits de l’oposició, inclòs Catalunya Si Que És Pot, van denunciar al govern d’haver-se saltat els principis de la democràcia al tramitar aquestes lleis per la vida d’urgència de lectura única fent inviable la possibilitat que l’oposició pogués dir la seva en el tràmit parlamentari normal.

Poc recorda la gent que a l’octubre del 2015 quan s’acabava la legislatura del PP amb majoria parlamentària el govern de Rajoy va tramitar exactament, de la mateixa manera, la modificació de la llei orgànica del Tribunal Constitucional, convertint-lo en una mena de tribunal d’ordre públic que, com hem vist, també com els Mossos de Trànsit, posar multes. Evidentment, ningú va dir res i el tràmit no va aixecar cap mena de xivarri. En resum, de tot se’n fa de més i de menys.