L’Assemblea Nacional Extraordinària de la CUP (ANECUP) per decidir si donava suport a Mas o no d’aquest diumenge ha acabat, com anunciava la mateixa trobada, de forma extraordinària: Empat tècnic a la tercera volta de votacions a 1.515. La meitat que sí, la meitat que no. Deien les cròniques en directe que durant els darrers moments d’escrutini, quan una secció de la grada cridava “Independència”, l’altra contestava “Anticapitalisme”. Evidencia, a part d’una possible fractura definitiva, dues postures oposades en un moment clau pel futur d’aquest petit país. Ahir es va viure una masterclass de frustració acabada amb una roda de premsa al més pur estil Rajoy, sense preguntes. Amb la CUP dividida al 50% i els votants de les opcions independentistes decebuts, quedarà esperar el 2 de gener per saber què decideix el consell polític de la CUP. Però podríem no arribar-hi, per cansament. 

Els escenaris: Mas o març. Investir Mas o eleccions al març, i les dues no passen pel seu millor moment. La primera, en un Parlament sense majoria de vots ni el suport unànime de la CUP i amb un sentiment independentista a la baixa. Optar per les eleccions al març significaria un retrocés de les forces nacionalistes a favor de les propostes d’En Comú, que ha despertat a les grans capitals espanyoles i que podria treure grans resultats a unes catalanes.

Torno a repetir (per tercer cop) la profecia d’Aznar: “Abans es trencarà Catalunya que Espanya”. Potser, com resava el lema cupaire, de tant voler-ho tot, al final ens quedarem en res.