La columna

La columna

El corralito

10-10-2017
El corralito

No hi ha res més estrany i incomprensible, en el món del coneixement, que es generi un efecte sense una causa prèvia que el motivi. I això és el que està passant des de que CaixaBank i Banc de Sabadell anunciessin el canvi del seu domicili social i quasi simultàniament, només amb vint-i-quatre hores de diferencia, el BOE publiqués el Decret que deroga tràmits administratius i estatutaris per facilitar a les empreses el canvi del seu domicili social quan ho vulguin fer.  El pànic i el temor s’han apoderat immediatament dels inversors i estalviadors i la gent ha començat a retirar els diners preocupats no només pel que està passant, sinó pel que pugui passar si arriba la independència ja que des de Madrid s’ha llançat l’avís que aquesta anirà acompanyada d’un “corralito”.

Anem per parts. El canvi social d’una empresa no suposa res, no implica cap canvi ni en la fiscalitat ni l’activitat econòmica. Les empreses que canviïn el seu domicili social continuaran pagant aquí els impostos municipals i autonòmics i l’impost de societats (el 25% dels seus beneficis) el continuaran pagant a Madrid com venien fent fins ara. Hem llegit a molta premsa de Madrid expressions com “fuga de empresas” o “fuga de bancos” i això és una mentida. No ha marxat cap banc de Catalunya ni cap empresa, el que s’ha fugat (per utilitzar el mateix verb) ha estat el seu domicili social. Aquesta campanya de la por perfectament orquestrada ha tingut, com era d’esperar, els seus efectes en l’actitud de la gent que preocupada i espantada ha decidit treure els diners de CaixaBank i Banc de Sabadell.

Que passa amb la retirada d’aquests diners? Dos supòsits. El primer, mentre Catalunya no assumeixi la independència i continuï sent una de les disset autonomies de l’estat espanyol. Doncs tampoc passa res, els diners en lloc d’estar en una oficina de qualsevol carrer de qualsevol municipi de Catalunya estarà en una oficina de la mateixa entitat financera a l’Aragó, País Valencia, etc. (descartem l’evasió del diner per il·legal), amb la qual cosa CaixaBank i Banc de Sabadell tindran la mateixa liquiditat, els mateixos diners, només que jo en lloc de tenir-los aquí els tinc fora. Bé, mentre Catalunya sigui una autonomia no hi ha cap perill de “corralito” ni cosa que se li assembli perquè aquell seria per tota Espanya i no només per Catalunya. Pot passar també que molta gent de Catalunya tregui diners de CaixaBank i de Banc de Sabadell i els porti fora o a un altre banc. El dany que se’ls hi pot fer és molt petit. Per què? Doncs perquè més del 60% de l’activitat la tenen, ambdues entitats, fora de Catalunya.

Segon supòsit, la gent ha tret els diners i Catalunya ja és independent. No hi haurà tampoc “corralito”. Catalunya no assumirà la independència aïllada del mon sense països aliats. Si no estem a Europa, cosa aquesta discutible malgrat la poca gràcia que ens fa formar part d’aquesta Europa, tindrem altres països que ens ajudaran. Podrem entrar a l’EFTA (Associació Europea de Lliure Comerç), Xina, Rússia, Amèrica Llatina, algun país nòrdic, estarien al nostre costat i ens ajudarien a finançar-nos. No caldria crear una nova moneda perquè tindríem l’euro malgrat no estar a la Unió Europea (com ara passa amb Montenegro, Kosovo, República de San Marino i Andorra, per exemple). No és cert que el nou Banc Central de Catalunya o l’Institut Central Bancari, no sé sap quin nom pot tenir, sortirà amb zero divises, s’haurà de negociar amb el Banc Central Europeu, no amb el Banc d’Espanya, quina part de les divises existents a aquest últim banc li corresponen a Catalunya. En definitiva, cap problema de possible “corralito” perquè no estaríem sols i hi ha moltes maneres de controlar la fuga de capitals sense arribar a declarar-lo.

I que passaria amb aquests diners que la gent ha portat a una altre ciutat fora de Catalunya? Ves per on estarien a l’estranger i s’haurien de declarar igual que si estiguessin aquí a l’Agència Tributària Catalana. Encara més, estarien obligats a fer uns tràmits administratius fiscals periòdicament com fan els països de la UE, tràmits que aplicarà Catalunya encara que no estigui a la UE. És a dir, no té cap sentit treure els diners, com tampoc en té estar nerviosos o espantats, no hi ha cap motiu per estar-hi.

Ramon Morell
Economista

Agenda

març

dl dt dc dj dv ds dg
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31