La columna
El dèficit i el 155
Començarem distingint entre dèficit públic i deute públic, són dos conceptes que habitualment s’analitzen de manera conjunta podent, d’aquesta manera, generar certa confusió entre les lectores i lectors no experts -i no ho han de ser- en matèria d’economia. El dèficit és la diferència entre els ingressos totals (el capítol fonamental d’aquests són els impostos) i les despeses totals, en aquest cas que veurem, de la Generalitat. Mentre que el deute públic és el que deu la Generalitat en concepte de crèdits o d'emissió de títols de renda fixa, en definitiva, el seu endeutament. Sí que estan relacionats, però són dos conceptes del tot diferents. Quina és la seva relació? Doncs, que si l’administració pública incorre en dèficit, bé té un romanent de tresoreria producte de superàvits anteriors per fer front a aquest dèficit, o no tindrà altra solució que endeutar-se per cobrir-lo. Això significa que els dèficits acaben sent sinònims d’endeutament no sent, però, la mateixa cosa.
Evidentment, avui només parlem del dèficit no de política pressupostària en la seva globalitat, és a dir, de si la despesa social és la que ha de ser, si la política d’inversió pública és la que ha de ser o de si la millor gestió pressupostària és la principal causa del superàvit assolit (ja que des del 2012, amb la llei estatal d’estabilitat pressupostària, l’obsessió per controlar la despesa ha prioritzat sobre la millor gestió dels recursos, com sigui, s'havia de reduir despesa). Tampoc considerarem el deficient sistema de finançament de la Generalitat que viu molt més de les transferències que no dels recursos propis. Avui, com diem, parlarem només del dèficit.
Es coneixen ja les dades de l’any passat i la Generalitat, com la majoria de Comunitats Autònomes, han tancat l’exercici amb dèficit però amb menys del que s’havia marcat com a objectiu. La qual cosa no deixa de ser un èxit si tenim en compte la marxa del conjunt d’administracions. No ens ha de sorprendre massa aquest fet si analitzem, com veurem, les xifres dels últims anys que auguraven que s’havia entrat en una fase de reducció del dèficit considerable. Evidentment, hi ha qui ha aprofitat el moment per parlar de les excel·lències de l’article 155 -el primer el Sr. Montoro, com és lògic i natural-, quan realment no ha estat així. Primer, perquè l’article 155 només va tenir l’any passat una vida de quasi tres mesos, és a dir, només una quarta part de l’any i, segon, perquè abans de la intervenció del govern de la Generalitat fins i tot s’havia arribat a tenir superàvit. En efecte, al final del tercer trimestre del 2017 la Generalitat (justament abans de ser intervinguda) tenia un superàvit de 129 milions i, al juliol, de 171 milions, malgrat que per poder fer una anàlisi comparativa completa aquestes dades s’haurien de desestacionalitzar.
El passat exercici, la Generalitat va tancar el seu pressupost amb un dèficit de -1.243 milions d’euros, el -0,56% del seu PIB (parlaríem de superàvit sinó és tingués en compte el cost de l’endeutament via interessos) la qual cosa significa que en ple procés, en plena desobediència política, quan els comptes no estaven intervinguts, la política de reducció del dèficit ja havia donat els seus fruits, bastant abans del 155 les coses ja havien canviat, fins i tot, si s’observa la gràfica que al final del text s’acompanya (la línea discontinua marca la tendència), el dèficit del 2016 redueix considerablement la xifra respecte a la del 2015, procés de reducció que ha continuat aquest últim any 2017.
El que sí ha tingut influència en l’evolució del dèficit (es veu també de manera molt clara en la gràfica esmentada) ha estat la llei d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera a la que hem fet referència i que va entrar en vigor l’1 de maig de 2012. Concretament el 2012, el dèficit es va reduir quasi el 50%, per tornar a pujar lleugerament el 2014 i 2015. Posteriorment el govern Puigdemont amb Oriol Junqueras al capdavant d’Economia van redreçar el rumb fins arribar a les xifres dels dos últims anys. Aquesta és l’explicació del que va passar l’any passat, res a veure amb l’aplicació i vigència de l’article 155.