La columna

La columna

El deute de la Generalitat

19-12-2017
El deute de la Generalitat

Un dels temes utilitzats amb més virulència contra el futur de la Generalitat i, lògicament, contra la viabilitat de la seva independència ha estat, i continua sent, el del deute al que ha de fer front tant a curt com a llarg termini (és evident que només fem referència al deute públic del govern de la Generalitat i no al deute d’ajuntaments, diputacions, consells comarcals i, naturalment, al deute privat, tant d’empreses com de famílies).

A data d’avui el deute financer total de la Generalitat és de 76.727 milions d’euros dels quals 52.449 es deuen a l’estat espanyol per deutes contrets a través del Fons de Liquiditat Autonòmica (el famòs FLA), la qual cosa siginifica que del total, el 68,81% es deu al Sr. Montoro.

És molt alt aquest deute de 76.727 milions d’euros? Si, si l’anàlisi el fem considerant Catalunya una Comunitat Autònoma. No, si el fem considerant Catalunya un país independent. Expliquem breument ambdós anàlisis. El sistema de finançament de les 17 Comunitats Autònomes (CC.AA) és insuficient i deficient. Coinicideixen en aquesta afirmació tots els experts, així com la gran majoria de serveis d’estudis i insitucions acadèmiques. Va quedar pal·lès el que diem en l’últim treball elaborat per una comissió formada per representants de cadascuna de les comunitats (no hi va anar cap representant de la Generalitat i es va delegar la representació a l’expert dessignat per les Illes Balears) i experts  del govern central. Tanmateix, l’informe roman tancat en un calaix esperant millors conjuntures polítiques i econòmiques per començar a considerar-lo. De tota manera, ara només interessa ressaltar el dolent finançament de les comunitats de règim general entre les que hi ha la Generalitat de Catalunya. No fa falta insistir que sense poder fiscal no hi ha poder polític. I aquest sil·logisme és més que versemblant si tenim en compte que no arriba al 2% dels recursos totals de la Generalitat els que són només propis d’ella.

Es pot finançar en aquestes condicions una administració, sigui del nivell que sigui? Evidentment, que no. Llavors, per una qüestió de lògica aplastant, si els recursos propis són una utèntica misèria i es depèn de les transferències que arriben de Madrid i dels impostos cedits o dels que es participa en uns percentatges que passen tots per la capital del regne abans d’arribar a la Generalitat, et pots endeutar per fer, per exemple, polítiques d’inversió? Doncs no.

I que fa el govern espanyol en lloc de reformar el sistema de finançament i dotar de poder polític i fiscal a les CC.AA? Fa de pater família, s’inventa el FLA que actua com una mena d’almoina (els tipus d’interès que cobra l’estat són inferiors als del mercat) per, a la pràctica, acollar-les sense donar marge de maniobra per poder acudir a altres llocs en busca de diner. En resum, el deute és gran perquè no tenim diners per pagar-lo, altrament dit, el sistema de finançament actual no permet l’endeutament, per això les empreses de rating (agències de qualificació de riscos, Standard & Poor’s, Moody’s i Fitch) qualifiquen amb una nota molt baixa, bo escombraria o gairebé, els títols de la Generalitat.

Les conclusions són molt dieferents si l’anàlisi el fem com a país independent. Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) el PIB de Catalunya al 2016 va ser de 223.629 milions d’euros, la qual cosa significa que el deute de 76.727 milions representa el 34,31% del PIB, un percentatge molt baix (a Espanya aquesta mateixa referència és del 100%) que donaria un marge de maniobra important per poder finançar les despeses primeres d’estructura d’un nou estat que, segons estimacions fetes per diferents experts, es pot estimar sobre els 3.000 milions d’euros, xifra perfectament assumible considerant el dèficit fiscal que pateix Catalunya.

Aixì que no cal patir pel deute, es podrà pagar i no desequilibrarà la tresoreria catalana. On realment hi haura problemes i la negociació serà forta i dura, és en el moment de concretar quina part del deute espanyol de més d’un bilió d’euros li correspon pagar a Catalunya com a comunitat espanyola en el moment d’assolir la independència. No és cert el paral·lelisme que fa molta gent: si Catalunya aporta el 19,6% del PIB espanyol ha d’assumir el 19,6% del seu deute. És totalment el contrari, sense el dèficit fiscal català (més de 16.000 milions el del 2014, l’últim fet públic) el deute espanyol encara seria més alt i no és només Catalunya qui fa que el deute no sigui tan gran, sinó que també hi col·laboren les Illes Balears i la comunitat de Madrid que són les que presenten un dèficit més gran.

Ramon Morell
Economista

Agenda

març

dl dt dc dj dv ds dg
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31