Estiu ja!

Que la vida és cíclica ho veiem any rere any. De vegades un home té la sensació de dejà vu no un cop sinó molts. Senyal que els anys passen o com escriu Erri de Luca, són els nostres paisatges els que passen. Avui voldria fer una reflexió sobre l'estiu dels nostres joves potser políticament incorrecta. Vull parlar de tota aquesta allau de cursos, colònies, estades, intercanvis que faran per aprendre idiomes (el català per cert mai hi figura) i mil coses més.

Fins aquí res a dir. Llàstima que molts xiquets no puguin gaudir-les i llàstima de tanta mercantilització de tot plegat. La meva reflexió és que hem perdut l'oportunitat que l'estiu donava de "fer entendre" el treball, o de fer que els nostres joves coneguessin el que és i significa. Algú dirà que ja tindran temps, que és més important l'anglès, la informàtica, conèixer gent, viatjar... Però... i saber el valor de l'esforç? de rebre alguna esbroncada injusta? de contactar i sortir fora de la bombolla protectora de pares-escola-amics?  Això no tenia preu.

Segurament em dec fer gran perquè enyoro aquells dies quan, amb setze anys, mon germà i jo amb les bicis anàvem a collir fruita a una torre de Vallcalent. Allí vaig cobrar els meus primers diners i vaig rebre a més a més un "master" de realitat impagable. Dono gràcies d'haver viscut de jove en una època més lliure de regles, reglaments, títols, globalitzacions i de tanta pedanteria pseudocientïfica.

Com escrigué Jaime Gil de Biedma: "que la vida iba en serio / uno lo empieza a comprender más tarde."