Els dies es desperten amb la por al cos, en l'ambient i en qualsevol part del món. Dimarts va ser un jove japonès el que va matar a ganivetades 19 discapacitats mentre dormien en una residència d'una ciutat mitjana japonesa. Hores després va ser en una església de Normandia on dos individus van prendre com a ostatges el sacerdot, a dos monges i diversos fidels a la missa del matí. Les forces de seguretat van abatre als dos terroristes, que havien degollat ​​al rector, de 86 anys, i havien malferit una altra persona. Gairebé al mateix temps dues bombes esclataven a l'aeroport de Mogadiscio, a Somàlia, i morien diverses persones. És el terror global que pot atacar en qualsevol país, a qualsevol hora, amb qualsevol instrument criminal i sense pretextos.
França ha viscut mesos espantada i en estat de pànic pel terror que ha sacsejat París, Niça i ara una església de Sant-Étienne-du-Rouvray, al departament de Sena Marítim, a Normandia.

En els darrers vuit dies s'han perpetrat quatre atacs a Alemanya que han estat executats per refugiats afganesos i sirians. El que va assassinar deu persones a Munic era un jove nascut a Alemanya de procedència iraniana.
L'evolució de la pràctica del terrorisme en els últims temps abasta la immolació, l'ús de kalaixnikovs, ganivets, camions que van esclafant i matant a passejants per l'avinguda dels Anglesos a Niça, pistoles o motxilles carregades d'explosius.

Vivim sota els efectes d'actes violents molt seleccionats, molts d'ells de procedència gihadista, que provoquen la politització interna del terror. En els assassinats de Charlie Hebdo del 2015, les manifestacions a París mostraven la unitat de la societat francesa davant del terror. Avui, per desgràcia, ja no és així. El terror s'utilitza a França i Alemanya per atacar l'estratègia de seguretat dels governs. Marine Le Pen acusa el president Hollande, i l'Alternative für Deutschland, partit xenòfob a l'alça a Alemanya, ataca directament la política de refugiats d'Angela Merkel. La identificació de terrorisme, immigrants i refugiats és massa fàcil, simplista, per analitzar la dramàtica situació en què vivim.

Europa és vulnerable a la violència que es cova entre nosaltres i que pot aparèixer en qualsevol ciutat. L'atac a una església i l'assassinat del seu rector té una gran càrrega emocional, ideològica i religiosa. Però Europa és presa també de la por lògic dels atacs inesperats que colpegen indiscriminadament a persones en diversos països europeus.

Cal combatre la por. F.D. Roosevelt ho deia en el seu discurs inaugural del 4 de març de 1933, a un mes de la pujada del poder de Hitler: "Deixin-me que expressi la meva creença ferma en que l'únic al que hem de tenir por és la mateixa por".