La columna

La columna

L'economia, una ciència per entendre el món o per dominar-lo?

25-04-2017
L'economia, una ciència per entendre el món o per dominar-lo?

Prima de risc, deute, taxa d'inflació, Euribor, Preferents, Dèficit Públic, impostos regressius, balança comercial, swaps. Tots aquests i molts d'altres són termes que, dia rere dia, escoltem i llegim en els mitjans de comunicació. Per a la gran majoria de la població és com si la seva vida, sovint precària, estigués sotmesa a una sèrie de mecanismes molt allunyats de la seva comprensió que pertorben la tranquil·litat del seu dia a dia, enfrontant-lo a la possibilitat que els mercats, la crisis, en definitiva l'economia, l'empenyin en vers l'espiral nefasta de l'atur, l'estafa financera, la impossibilitat de pagar l'hipoteca. S'imposa la lògica de l'economia com a divinitat, com una imposició fora de l'abast del comú dels i les mortals que, implacable, imposa la seva llei mentre les persones, ressignades, ens aconformen amb el “que hi farem” i “és lo que hi ha”. 

A dia d'avui, l'enfocament dominant en economia, que es reprodueix en tots els centres d'estudi, de les universitats als instituts, és el neoclàssic. Aquesta forma d'entendre l'economia que es va iniciar a finals del segle XIX, gaudeix avui de molt bona reputació entre les classes dominants. Està clar que els fets consumats ens indiquen que, lo important de les teories econòmiques avui no és que ens expliquin o descriguin la realitat, sinó que serveixen per apuntalar teòricament les conclusions que són necessàries per legitimar l'aplicació dels programes d'austeritat, eliminar els subsidis d'atur, aplicar reformes fiscals regressives, promocionar les pensions o la sanitat privades, etc. I si els models no s'adeqüen a la realitat caldrà que sigui la realitat la que s'adapti als models, tal i com afirmava el premi Nobel d'economia Milton Friedman, un dels ideòlegs del neoliberalisme.

A l'hora d'explicar com es reprodueixen aquestes idees en els centres educatius, la célebre economista anglesa Joan Robinson, explicava de forma gràfica en el seu article “l'economia avui”, que malgrat que no entenguin que estan fent, els estudiants, es dediquen a repetir allò que els expliquen en les facultats, i els més hàbils en repetir aquests “conjurs sense sentit” seran el que es quedaran exercint de professors en les facultats per continuar perpetuant el sistema.

Si el que veritablement volem és entendre com funcionen les nostres societats, difícilment ho aconseguirem amb el coneixement que se'ns proporciona a les nostres facultats d'economia. Haurem de cercar reflexions, teories, arguments que ens proposin tenir en compte la complexitat de la realitat social. Haurem d'acceptar que molts dels elements que caldrà tenir presents en els nostres anàlisis són qualitatius, no són quantificables, ni s'adquireixen entre les rígides parets de les facultats universitàries.

A qui vulgui entendre com funciona el nostre món li tocara furgar en el paper del poder i de les seves estructures. Haurà d'aproximar-se als diferents conflictes d'interessos, de classe, que com diria Marx són el motor de la història. Haurà per tant, d'entendre que els interessos d'una persona immigrant sense papers, que treballa en una fàbrica càrnia, no són els mateixos que els de l'empresari que el contracta. Li caldrà entendre quin paper juguen avui les grans corporacions, i el capital financer, en la determinació de les polítiques concretes dels estats. En definitiva a qui vulgui conèixer com funciona el món d'avui li caldrà comprendre que més enllà del que percebem com a natural, i mes enllà de les relacions asèptiques que les persones tenim en el capitalisme a través de l'intercanvi mercantil, la nostra realitat social és una amalgama de relacions socials conflictives que s'amaguen darrera la suposada justícia de la distribució mercantil.

En resum, a qui vulgui entendre com funciona l'economia avui li caldrà considerar que en el capitalisme, per sobre de la resta de consideracions, l'objectiu fonamental és la cerca del màxim benefici privat en el mínim període de temps possible, i que a aquest objectiu s'hi subordinen la resta de valors i objectius humanament i ecològicament imprescindibles per definir un projecte de societat que sigui habitable amb llibertat, felicitat i alegria.

Josep Manel Busqueta
Economista, membre del Seminari d'Ecomomia Crítica 'Taifa'

Agenda

març

dl dt dc dj dv ds dg
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31