La columna

La columna

Les pensions són vives

14-02-2017
Les pensions són vives

Quan una persona es troba malament va al metge perquè la curi, sinó hi ha el perill, amb el pas del temps, que la gravetat augmenti i quan acudeixi al centre sanitari sigui ja tard i no si pugui fer res. Doncs, això és el que passa amb les pensions,  estan malaltes, avui encara no de gravetat, però no les volen curar, no les porten al metge per sanar-les, amb la qual cosa es corre el perill que a la llarga es morin.

Si, és cert, l’esperança de vida augmenta i cada cop ja gent més gran i com que la taxa de natalitat baixa el pes de l’envelliment en la piràmide de població va pujant. Ara bé, no es bo que l’esperança de vida augmenti i la gent pugui viure en condicions sanes com més anys millor? L’economia s’ha de sotmetre al benestar de la gent, en aquest cas la salut i la vida de les persones està molt per damunt de l’economia i aquesta última ha d’estar al servei de la societat i no a l’inrevés. L’economia i les seves polítiques han d’adaptar-se a les noves necessitats i si la metodologia de les pensions que es venia utilitzant fins ara no serveix s’introdueixen reformes, nevés formes de finançament (es va al metge), i se soluciona la seva malaltia. De totes maneres, l’autèntica causa d’aquesta malaltia de les pensions ha estat la crisi econòmica i financera que ha comportat l’augment de l’atur (baixa d’afiliats i, per tant, de treballadors cotitzant), liquidacions d’empreses (baixes també de cotitzacions) i aturada de l’activitat (la baixa d’empreses no es compensa amb la creació de noves i, per tant, de nous treballadors), la crisi, com diem, ha estat, sense cap tipus de dubte, la que ha fet aparèixer el dèficit en la Seguretat Social i en el compte de les pensions.

Són molt clarificadors al respecte els gràfics 1 i 2. Tant en els sistema de la Seguretat Social com en el de les pensions el dèficit no es genera fins l’any 2010 en el primer i 2012 en el segon i si continuem amb el gràfic 2, el de les pensions, resulta que a partir del 2014 quan comença a reduir-se l’atur i augmentar l’ocupació, del tot precària, baixa, significativament, la diferència entre cotitzacions cobrades i pensions pagades.

Insistim amb aquests nous contractes temporals i parcials de treball. Resulta que segons la reforma laboral de febrer de 2012 del PP molts d’aquests contractes o tenen una cotització a la Seguretat Social reduïda o no en tenen. Si amb reducció o exempció han fet baixar el dèficit de les pensions (gràfic 2) que hagués passat si aquestes bonificacions o exempcions no s’haguessin regulat?. Al mateix temps, la reforma va introduir la tarifa plana de cotització de 100€ pels contractes de treball indefinits, n’hi ha hagut pocs però aquests pocs tampoc han cotitzat el que haurien de cotitzar. Si a totes aquestes excepcionalitats hi afegim la base màxima de cotització (3.642€) sigui quin sigui el sou (és a dir un treballador que cobri 4.000, 5.000. etc., cotitza per aquesta base màxima de 3.462€ ). No hi ha dubte que solucionant totes aquestes petites coses, a curt termini, no hi ha problema de pensions. A llarg termini s’haurà de buscar noves vies de finançament i nous treballadors a cotitzar (el camp de les noves tecnologies, amb treball a casa, dona per molt). El que sembla evident és que les volen deixar morir i que el consumidor subscrigui plans de pensions privades.

Ramon Morell
Economista

Agenda

març

dl dt dc dj dv ds dg
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31