A casa nostra tenim costums molt arrelats, o si més no així ho creiem. Alguns d'aquests costums van lligats a festes cristianes que han anat esdevenint festes paganes, d'altres són diades que ens identifiquen com a poble i sembla que són ben difícils de tombar. El mes de novembre comença amb una festa que semblava ben arrelada, la Castanyada, una festa d'origen cristià lligada al dia de Tots Sants i al dia de Difunts. La Castanyada es va convertir en una festa social per menjar castanyes i panellets en companyia d'amics o familiars. A poc a poc se li ha afegit la tradició de Halloween que no deixa de tenir també orígens religiosos. En els països anglosaxons es creia que les ànimes dels morts visitaven les seves antigues cases per intentar trobar un cos on habitar i anaven acompanyades d'esperits i bruixots, d'aquí que la gent es disfressava per evitar la visita dels esperits. Avui en dia la temàtica de les disfresses s'ha convertit en qualsevol mena de personatge que faci por. La tradició de Halloween empeny fort a casa nostra, carabasses i teranyines guarneixen les cases, disfresses de terror i colles de canalla volten les cases demanant "truco o trato" perquè "trick or treat" no ho entén ningú i sembla que "broma o regal" no queda bé. Ara, això si, a taula disfressats i menjant castanyes i panellets a la llum d'una carabassa!

I és que ens agradi o no, molts costums made in USA estan arrelant a casa nostra. No en teníem prou amb el Pare Noel, construït pels americans,  que ara ens marquen el mes de novembre. Hem començat amb Halloween i acabarem amb el "Black Friday" el "Divendres negre",  25 de novembre per a qui no ho sàpiga i, que diuen que ens permetrà iniciar les compres de Nadal a més bon preu. En teoria el "Black friday" va lligat al dia d'acció de gràcies "Thanks giving", aquesta celebració no ha arribat encara a casa nostra, només uns quants tenen amics americans i participen d'aquesta festa. Qui sap?, potser la nostra classe política ens sorprèn instaurant un calendari electoral com  l'americà, per tal de justificar part de la seva existència com a classe.

Sigui com sigui, si la immersió d'aquests costums la vivim com una adversitat, siguem positius! Mentre ens deixem arrossegar per una  teranyina fent nostres costums que no ens pertanyen, lligats clarament al consum, somiem en que Sant Jordi acabi arrelant als Estats Units i així potser ens sentim millor, al cap i a la fi Sant Jordi també incita al consum!