Aquest dimarts l’equip de LLEIDA.COM vam quedar consternats pel vídeo del nen que es juga la vida travessant el pont dels Instituts del Camp Escolar, que creua la carretera de Saragossa.

Per un costat, consternats per la imprudència d’un inconscient que arrisca la seva integritat física i la dels demés i que hauria pogut caure 12 metres al buit, en una carretera que, com s'aprecia al vídeo, va carregada de trànsit rodat.

Consternats també per l’actitud dels joves que ho graven i que hauria de merèixer una profunda reflexió. El vídeo no enganya, mostra les debilitats de les persones als moments en què es troben en la seva esfera privada, aquest cop magnificada i convertida en pública gràcies al poder de les xarxes socials i Youtube. Una esfera privada que permet sentències tan desafortunades com “Cáete, por favor” o “Si se cae me parto”. El problema no és que siguin més o menys desafortunades, el problema recau en què es diuen en un context íntim, on un pot dir realment el què pensa.

I això, que hauria de ser un dret fonamental, sense màscares ni impostures, ens acaba posant la pell de gallina. Com ens hauria agradat que el noi, sense saber que això ho veuria mig país, hagués dit alguna cosa com “Llama a los Mossos, rápido” o un crit de “¡Baja, niño!”. Enlloc d’això, més ànims a l’escalador insensat a que una mala passa l’acabés condemnant. I tot per uns minuts de glòria a les xarxes socials.

Massa insensibilitat i molt menys coneixement. 

Relacionats

• Vídeo: Un nen creua el pont dels Instituts de Lleida
• L'acudit del Balasch: Els mossos identifiquen el menor que va creuar l'arc de la passarel·la dels instituts de Lleida