La columna

La columna

Perdonavides

13-03-2018
Perdonavides

El govern central ens ha demostrat per activa i per passiva que és del tot insensible a les manifestacions i a les reivindicacions populars portades al carrer, sempre ha estat mut cec i sord. Aquest cop, després de les manifestacions a la gran majoria de ciutats espanyoles per part dels pensionistes, ha canviat una mica el seu paper i s’han posat la disfressa de perdonavides, de cap altra manera podem entendre les declaracions del ministre d’Hisenda Sr. Montoro parlant d’una prima fiscal als jubilats i l’aplicació de l’impost negatiu per a persones grans. En un intent d’aclarar que vol dir tot això separarem les dues noticíes.

Comecem per la primera. El Sr. Montoro ha dit que treballa en una prima fiscal pels jubilats i jubilades de major edat. Sembla ser que aquesta edat seria la de l’entorn dels 80 anys amb una pensió mitja i alta, perquè, clar, els d’una pensió baixa ja no paguen IRPF. Va fins i tot manifestar que inclourà la mesura en els Pressupostos Generals de l’Estat que el govern Rajoy presentarà abans de Setmana Santa. Primer interrogant, que passarà si els pressupostos no s’aproven? Automàticament quedaran prorrogats els del 2017 que no contemplaven aquesta reducció, encara que sempre hi cap incloure la mesura en una llei de mesures fiscals al marge dels pressupostos. De totes maneres, el sobrenom de perdonavides no és per aquesta qüestió pressupostària, sinó per la misèria i pel nombre tan baix de pensionistes als que afectaria aquesta reducció.

Fem una mica de memòria, actualment els que cobren una pensió inferior als 12.000€ anuals ja no paguen impostos i està en tràmit la regulació de l’acord PP-Ciutadans d’aixecar aquest mínim als 14.000€ i començar a aplicar reduccions als qui cobrin de 14.000 a 17.500€. Aquesta és la situació actual i, per tant de tirar endavant l’última iniciativa del ministre d’Hisenda que estem comentant aquesta afectaria, com hem dit, a un nombre molt reduït de pensionistes.

Per no marejar massa al benèvol lector/a parlarem només dels jubilats que són el gruix més fort de tots els pensionistes, representen el 61,51% del total, els altres grups són, viudetat, orfandat, incapacitat permanent i a favor de familiars. De totes maneres, les pensions de tots aquests altres grups estan per sota dels 12.000€ anuals, exempts, per tant, d’IRPF, excepte alguns pensionistes del grup d’incapacitat permanent que estan per sobre.

La pensió mitja dels jubilats a partir dels 80 anys, segons l’Institut de la Seguretat Social, és de 11.243,68€ a l’any a 1 de febrer de 2018, és a dir, per sota del mínim exempt a efectes fiscals dels ingressos personals, la qual cosa significa que del total de 1.687.296 jubilats de més de 80 anys molt pocs es podran beneficiar d’aquesta deducció fiscal, quelcom així com la xocolata del lloro. El funcionament del sistema de la Seguretat Social a Espanya fa que els jubilats amb pensions més altes són els més nous, els bastants més joves de 80 anys, concretament els que van de 45 a 60 anys que n’hi ha, pocs, però n’hi ha. En resum, la tendència és que a mesura que augmenta l’edat del jubilat la pensió mitja baixa. Això corrobora, encara més, el mig engany que implica aquesta deducció impositiva difosa com el fàrmac ideal per tranquil·litzar els ànims dels jubilats i jubilades.

La segona. Potser perquè li van ploure d’arreu crítiques a aquesta mesura al cap d’uns dies va anunciar l’aplicació de “l’impost negatiu” a les persones més grans de 80 anys. Es tracta d’aplicar a totes les persones més grans de 80 anys (l’edat encara no està confirmada del tot) cobrin o no cobrin jubilació i estiguin o no exempts de pagar IRPF (recordeu 14.000€ anuals amb el nou acord pactat entre PP i Ciutadans), l’entrega d’un xec fiscal de la mateixa manera que es fa en el cas de famílies nombroses o a càrrec de dependents i les mares treballadores amb fills menors de 3 anys que cobren de l’Estat 100€ mensuals. L’impost negatiu vol dir que una persona de més de 80 anys que tingui uns ingressos inferiors als 14.000€ anuals no només no pagarà IRPF, sinó que cobrarà de l’Estat 1.200€. En el supòsit d’aquells i aquelles que se’ls hagi retingut una quantitat inferior a aquests 1.200€, cobrarà la diferència.

Entenem que són incompatibles ambdues mesures, és a dir que s’aplicarà, en el cas d’aprovar-se, només una d’elles i si la que es posa en vigor és aquesta última el cost per l’Estat serà de 412,6 milions d’euros si s’aplica a tot l’univers, totes les persones més grans de 80 anys al marge dels seus ingressos. En tot cas, una xifra molt assumible, sobretot si tenim en compte que el dèficit entre prensions contributives i cotitzacions és de més de 12 mil milions d’euros, la diferència és notable.

Ramon Morell
Economista

Agenda

març

dl dt dc dj dv ds dg
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31