La columna

La columna

Proposta d’experiment científic-religiós: Quant pesa Satanàs?

24-10-2016
Proposta d’experiment científic-religiós: Quant pesa Satanàs?

Fa pocs dies la premsa ens recordava el fet, no menys sorprenent per sabut, que el Vaticà tenia exorcistes en plantilla —un per diòcesi i un altre al costat del Papa—, el quals no donaven l’abast: milers d’endimoniats guardaven torn en una llista d’espera! I és que les retallades ja no respecten ningú. I encara que Roma només accepta com posseïts pel maligne aquells que poden acreditar no tenir cap desordre mental!.  Primer, vaig suposar, com tothom haurà deduït, que la Santa Mare Església havia establert un sistema d’assistència primària, alguna mena de capellà generalista amb un ull clínic especial que tria qui mereix ingressar en les llistes d’espera d’alienats i qui ha de ser derivat al sistema sanitari. Però jo, que soc malpensat i escèptic, he començat a sospitar que és la seguretat social la que, subreptíciament, es treu el marró del damunt i descarrega les llistes d’espera dels serveis de neurologia i de psiquiatria cap als exorcistes, tot emetent certificats de cordura a tort i a dret. Em puc imaginar al neuròleg dient-li al malalt: —Ja li he fet totes les proves i vostè està perfectament, però potser porta el diable a dins. És que els dimonis són transparents a les radiografies, els TAC i les ressonàncies magnètiques.

Doncs bé, a l’espera d’un sistema fiable detecció de dimonis, em permeto proposar un petit experiment científic-religiós: pesar Satanàs. Ja en 1907 el doctor Duncan McDougall afirmava haver pesat l’ànima: li va sortir 21 grams. En el nostre cas, caldrà col·locar el posseït a sobre d’una balança de precisió. Tant fa que el dimoni tingui consistència sòlida, líquida o gasosa, fins i tot no importa si es manifesta en forma de moc llefiscós. Tot el que hem de fer és dutxar el pacient després de l’exordi i tornar-lo a pesar. I això moltes vegades i amb molts pacients. I amb pacients control, es a dir, sense dimoni. Algun teòleg inquisidor dirà que Satanàs no està fet de matèria i que, per tant, no pesa. Doncs, em dic jo a mi mateix que si no és matèria, serà energia, i d’acord amb les lleis de la termodinàmica que va dictar Nostre Senyor —que regulen des de la Creació a l’Apocalipsi— la sortida del diable del cos esperitat es resoldrà en forma d’emissió de calor, amb la qual cosa podrem detectar a la sala una anomalia tèrmica mesurable. I Einstein ja va dir que matèria i energia són bescanviables: per tant, dimoni pesat i fi de l’experiment.

A no ser que el teòleg torracollons ens vingui amb allò de que el maligne és un ser espiritual que no està fet de matèria ni d’energia, que es el mateix que dir que és de Bilbao i fa el que li ve de gust. Però jo el contestaré: —com sempre, voleu jugar amb els daus trucats: a més de creients demaneu que siguem crèduls!

 

Antonio López

Agenda

març

dl dt dc dj dv ds dg
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31