Josep Giralt somia amb un Museu de Lleida internacional

L’historiador balaguerí Josep Giralt ja fa un any i nou mesos que va assumir la direcció del Museu de Lleida després de la renúncia de la seua antecessora a causa dels continus problemes de pressupost de l'equipament. Ell va ser l’elegit per dirigir el conjunt museístic de 8.000 m2 entre onze candidatures. Content i il·lusionat, pretén fer del Museu un equipament reconegut i actualitzat i dur a terme una internacionalització de la infraestructura. No obstant, pel mig s'hi troba el litigi d'art amb la Franja amb el qual Giralt sap que hi ha de lidiar. Proper i amable ens ha rebut a la seua "segona casa"!

• Quin és el balanç que en fa fins ara del seu paper com a director del Museu de Lleida?

Jo vaig arribar aquí dient que havíem de treure el museu dels jutjats i resulta que hem redoblat els esforços en el jutjat. També estem aprovant decisions al consorci que ens hem de continuar presentant... Doncs bé, també vas veient quines són les realitats de cada moment i et vas adaptant a la stiuació. D'alguna manera tu tens una idea, que continuo tenint, que és treure del judici la història de les obres d'art de la Franja perquè sinó serà molt difícil arribar a un acord formal final. 

      -  Quina és la trajectòria de Josep Giralt?

Jo em formo al museu de Balaguer, estic 21 anys al Museu de Balaguer i evoluciona cap a un museu rellevant. És el primer museu de nova planta que es crea a la província. Després passo a l'Institut Europeu de la Mediterrània, és una consorci de caire internacional. Abandono una etapa llarga dedicada al patrimoni més de caràcter local a posar-me a gestionar acció cultural exterior. Malgrat continua treballant en temes cultural, la dimensió és més nacional. I finalment passo al Museu de Lleida. 

    -  Com fa aquest pas cap al Museu de Lleida?

Bé quan tu decideixes presentar-te a un concurs públic és perquè consideres que el projecte és rellevant deixant de banda el seu marc jurídic o administratiu. El Museu de Lleida no és de caràcter local, d'entrada tothom ens hem de creure que el Museu de Lleida és d'interés nacional. Ara mateix és un projecte que durant el 2017 tindrà el reconeixement de museu d'interés nacional. Sóc un home que penso que els canvis són molt importants a tots els nivell. Jo crec que és molt bo renovar-se i quan em decideix presentar-me no ho faig com anar a un projecte inferior al que estava. Per mi el Museu de Lleida és d'abast nacional i d'importància internacional. Això no m'ho invento, l'únic que cal posar-ho a la pràctica. Hem de poder arribat a produir coses que després s'exportin a Barcelona. Seria fantàstic que algun dia el Museu de Lleida tingués capacitat per produir projectes de caràcter internacional. Quantes vegades peces del museu de Lleida han sortit a fora? Moltíssimes vegades! Igual algun dia ens podem planteja coproduir activitats a nivell internacional.

-  Seria un dels objectius que tenia?

Doncs sí, aquest seria un d'ells. Nosaltres hem d'aconseguir defugir del caràcter local de l'equipament. No és que no siguin importants però hem d'intentar demostra que els aspectes de caràcter local són rellevants a d'altres nivells. Nosaltres a Lleida tenim dos o tres jaciments molt rellevants. Per exemple el Bovalà. Si no sabem els del territori que és... hem de generar molts esforços! Si en comptes de fer una mostra del Bovalà en fem una que es diu: Els visigots al nord-est peninsular on una part d'aquesta expo està dedicada al Bovalà ja ho tenim, ja ho hem exportat. L'acció dels Vilars seria el que el Museu de Lleida té com a treball conjunt. El nostre museu ha produït una exposició sobre el centenari dels Vilars que farà un recorregut a Arbeca i Barcelona. Un altre exemple és Granados, s'està preparant una exposició conjunta amb les altres demarcacions i encara que es presentarà a Lleida s'exportarà a les altres ciutats de Catalunya. El que hem d'intentar és demostrar que som capaços d'associar-nos amb institucions d'abast nacional per fer coses.

- Ha treballat amb un consorci a Barcelona i ara aquí a Lleida, és fa difícil?

Lo més interessant de treballar amb un consorci és que cada administració té o ha de tenir clar quines són les seues funcions i objectius. La gràcia està en veure els objectius de caràcter local i nacional poden conviure. El Museu de Lleida ha de donar respostes a les expectatives que cada institució posa en cada moment. No es poden comparar les expectatives del Consell comarcal amb les de la Diputació o bé el departament de Cultura.

- Entrem ara a parlar del tema del conflicte de les obres de Sixena. Quina creu que seria la solució?

Lo únic que hem fet no ha estat fer cap tipus d'observació de caràcter polític. Hem donat fe del que diuen els notaris de compravenda i hem aportat la documentació. Nosaltres hem actuat sempre bé i creiem que la legalitat ens acompanya. El que passa és que la complexitat sigui elevada i per tant intentem no creuar mai la frontera entre l'acció de caracter polític i la cultural. 

- Al final es veu que el litigi està bastant polititzat.

Jo sempre he dit que el litigi genera vots i rendibilitat política, no vaig més enllà. No em pertoca opinar sobre les eines de cada partit polític. Seria molt bo transmetre a aquestes administracions que estem jugant amb el patrimoni. Ostres estem fent un mal favor en allò que les administracions tenen competència que és la custòdia i conservació d'aquest patrimoni. Quan els altres reclamen una entrega d'uns objectes malgrat no hi ha una sentència ferma... algú es qüestiona si és bo el trasllat d'aquests objectes pels mateixos? Doncs no em toca dir res més.