Jorge Fernández Díaz: «En només una dècada hem detingut 568 terroristes»

L'última vegada que va ser a Lleida acabaven de tenir lloc els atemptats de París i ara hi ha hagut tres matances simultànies en tres continents. Sembla que la situació no millora.
L'amenaça jihadista és una guerra de la barbàrie contra la civilització. Aquests terroristes volen soscavar els fonaments de la nostra convivència. En la mesura que tots estem amenaçats hem d'estar units, i d'aquesta manera estem treballant en l'àmbit de la Unió Europea i la comunitat internacional. He de dir que a Espanya tenim una especialització en la lluita antiterrorista per la nostra experiència contra ETA i el Grapo [vegeu la pàgina 4]. Hem lluitat contra el terrorisme amb gran eficàcia, ja que, a més d'aconseguir la derrota policial contra aquestes organitzacions, des de l'11 de març del 2004, quan el nostre país va patir el major atemptat terrorista de la història d'Europa, amb 192 morts i gairebé dos mil ferits, han sigut 568 els terroristes detinguts i posats a disposició judicial. Només en el que va de legislatura han sigut 112.

Podem ser relativament optimistes?
El risc zero no existeix, però estem treballant perquè sigui el mínim possible. També des del punt de vista dels desplaçats i dels retornats es percep la nostra eficàcia antiterrorista. Tenim comptabilitzades 116 persones espanyoles o residents a Espanya que s'han desplaçat per integrar-se en organitzacions com Al-Qaeda i combatre en zones de conflicte, normalment Síria o l'Iraq, mentre que en països del nostre entorn amb els quals podem i hem de comparar-nos n'han comptabilitzat unes 600 (Alemanya o el Regne Unit) i fins i tot 1.700 (França). Això revela dos coses: d'una banda, l'eficàcia del nostre treball de prevenció del terrorisme i, de l'altra, l'alt nivell d'integració de la comunitat musulmana a Espanya.

Aquest dimecres entra en vigor el nou Codi Penal i la llei de Seguretat Ciutadana. Aquestes normes contenen el conjunt de prohibicions que imperen a Espanya. No hauria sigut millor aconseguir un consens per aprovar una cosa tan important?
Sens dubte. Tota llei orgànica i tota llei que afecta drets fonamentals és bo que tingui el major nivell de consens possible, però hi ha una voluntat clara per part del Partit Socialista d'oposar-se de forma sistemàtica a tot el que plantegi el govern. L'excepció que confirma la regla ha sigut un pacte antijihadista que, per cert, Convergència i Unió es va negar a firmar. Tampoc no ho van fer ERC o Izquierda Unida.

S'ha afirmat sobre la llei de Seguretat Ciutadana que dóna barra lliure a la policia, ja que moltes sancions es podran imposar sense intervenció judicial.
Aquesta crítica està molt poc fonamentada. El dret administratiu sancionador és present en molts àmbits de la nostra vida: per exemple, si un ciutadà aparca el seu cotxe indegudament, la Guàrdia Urbana li posa una multa. Suposo que tothom prefereix que no ens posin pas una multa, però si ens la posen preferim això a que ens portin davant d'un jutge. Existeix un corrent doctrinal majoritari que considera que el dret sancionador penal és el màxim, mentre que el dret sancionador administratiu és menys punitiu. Les conductes més greus mereixen retret penal; les menys greus, retret administratiu. I fins i tot aquestes conductes en última instància també són recurribles davant de la jurisdicció, en aquest cas la contenciosa administrativa.

Així és, però això no deslliura l'infractor del pagament de la multa.
Sí, sí, però insisteixo: una persona què prefereix, comparèixer davant d'un jutge per una infracció de trànsit o pagar una multa i, després, en tot cas, recórrer-la? Sempre s'ha considerat que el dret administratiu sancionador és menys punitiu que el penal. A més, també cal tenir en compte que en aquests moments es tramiten tres milions de procediments per faltes als jutjats, i la justícia si no és ràpida no és justícia. Les faltes ara desapareixeran i se sancionaran per la via administrativa, i això alleugerirà enormement els jutjats, que poden dedicar-se a qüestions que realment valguin la pena.

Respecte al nou Codi Penal, s'ha criticat la presó permanent revisable, de la qual s'ha dit que és una espècie de cadena perpètua encoberta que pot obstaculitzar la funció rehabilitadora que ha de tenir qualsevol condemna.
En l'espai de la Unió Europea, que és un espai de llibertat, justícia i seguretat, són diversos els països que apliquen la presó permanent revisable, i el mateix Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg s'ha pronunciat en aquest sentit i ha dit que aquesta condemna no viola cap dret fonamental ni obstaculitza la funció rehabilitadora que la pena privativa de llibertat comporta. Està pensada per a casos especialment greus i, com diu el seu enunciat, és revisable, amb la qual cosa es pot comprovar a cada moment si un condemnat per un delicte especialment greu està en condicions de reinserir-se en la societat. Hem de pensar en els drets del penat, sens dubte, però també hem de pensar en el dret que té la societat de sentir-se segura i sentir-se lliure de l'amenaça d'una persona que no està en condicions de tornar a viure en llibertat perquè, segons els professionals, hi ha moltes possibilitats que torni a cometre els terribles delictes que van comportar una condemna d'aquestes característiques.

D'aquí tres mesos hi haurà unes eleccions a Catalunya que Artur Mas diu que seran plebiscitàries. Què en pensa vostè, d'això?
Doncs que no ho són pas. I no ho penso. Ho afirmo. És com si el senyor Mas digués que seran eleccions planetàries. Miri vostè: els pot anomenar com vulgui, però són eleccions autonòmiques. El primer que ha de fer el senyor Mas com a president de la Generalitat és respectar l'ordenació jurídica. Si no ho fa, amb quina autoritat moral pot exigir als altres que compleixin les lleis? Fa la sensació que el senyor Mas, en lloc de dedicar-se a governar, es dedica a convocar eleccions: seran les terceres en cinc anys. Jo crec que això hauria de fer reflexionar.