Lleida, un gran patrimoni rural però poc conegut

Les àrees rurals de Catalunya i de Lleida en particular tenen un patrimoni extraordinari però està massa poc reconegut. Són paraules del geògraf de la UdL Ignasi Aldomà, que ahir va presentar a la Seu Vella l’informe Patrimonis Rurals. Reconeixement i perspectives, elaborat amb J. R. Mòdol i Montserrat Guerrero, amb la col·laboració de l’economista Ramon Morell. Formava part de la jornada organitzada per la Fundació del Món Rural i el Consorci del Turó de la Seu Vella, que va tenir lloc ahir. Aldomà va afegir propostes com aprofitar la diversitat de patrimonis existents. “No tenim la Sagrada Família però sí espais naturals, castells, esglésies, fauna, festes...”, tots aquests patrimonis ben coordinats “haurien de permetre desenvolupar activitats a les àrees rurals, no només turístiques, també educatives, d’artesania, etc.” Així mateix, va afegir que “els patrimonis s’estan creant contínuament i redefinim els que tenim”. Es referia al fet que “per exemple, en un camp de presseguers podem observar com floreix i muntar-hi una aula didàctica per ensenyar què és la fructicultura, explicar el seu ecosistema”.

El director de la Fundació del Món Rural, Marc Riera, va assenyalar que “és necessari donar a conèixer que sense l’aportació del món rural no hi ha país possible: des de festes fins a l’arquitectura, passant per l’agrari, com la pedra seca o el paisatge natural”. El director del Turó, Joan Baigol, va posar èmfasi en la revalorització del patrimoni, amb la Seu Vella com a principal exemple. La inauguració va començar amb una intervenció del director territorial de Cultura, Josep Borrell, que va recordar que “una cosa és el patrimoni i una altra les declaracions de la Unesco, amb les quals s’ha de ser molt conscient dels usos, de la conservació i de la sostenibilitat”.