Memòria oblidada de la Guerra Civil

La ciutat de Lleida té una assignatura pendent amb la recuperació de la memòria històrica de la Guerra Civil. El monument al Liceu Escolar, que recorda el sagnant bombardeig del novembre de l’any 1937, i la intervenció del Memorial Democràtic al cementiri per dignificar les fosses són pràcticament les úniques actuacions d’envergadura que s’han portat a terme a la ciutat amb aquest objectiu, juntament amb l’eliminació d’alguns elements d’exaltació franquista, com el monòlit als caiguts de la plaça Cervantes. Molts dels vestigis d’interès del conflicte han anat desapareixent entre el desconeixement i la indiferència, però, malgrat que són escassos, encara queden espais d’interès.

Inventariar-los, protegir-los i difondre’ls és l’objectiu d’una iniciativa que va partir del Centre Excursionista de Lleida i que va aconseguir l’aval unànime del ple de la Paeria al març. “Queden encara molts elements, però hem vist que molts han anat desapareixent com a conseqüència d’obres o altres motius. Com per exemple un búnquer que hi havia als Magraners i que va ser arrasat per una excavadora i un altre al turó de la Seu que va desaparèixer amb les obres d’enjardinament. Cada cert temps en desapareix algun. Creiem que s’ha de buscar alguna fórmula per fer un inventari de cara a preservar-los, encara que siguin en sòl privat”, assenyala Joan Ramon Segura, del grup de Memòria Històrica del Centre.

Aquest col·lectiu va elaborar pel seu compte un llistat amb quasi mig centenar d’elements vinculats a la Guerra Civil que considera dignes de ser preservats. Alguns són més coneguts, com els monuments del cementiri o els impactes de bala que hi ha encara als edificis que donen a la Banqueta, com el de l’Arc del Pont –en l’última restauració es van deixar a la vista– o a l’antic Banc d’Espanya.

Però pel que fa a altres elements hi ha menys referències. Un dels més ben conservats és una fortificació a la pedra amb espitlleres i una inscripció que identifica el cos de l’exèrcit republicà que el va construir. Està situat al tossal de Moredilla, un turó ubicat entre Lleida i els Alamús, visible des de la carretera LL-11.

També a l’entorn de la Seu Vella, que era caserna militar en aquella època, hi ha restes d’interès, com un búnquer, un refugi militar i restes de nius de metralladores.

Sense oblidar els vestigis vinculats a la violència de les forces revolucionàries l’estiu de l’any 1936, com el sutge que hi ha encara avui a l’entrada de l’església de Sant Llorenç. D’altres, com línies de trinxeres, ja han quedat oblidats, i segurament hi ha alguna altra resta que ha passat desapercebuda.

“Mentre va anar reconstruint-se la ciutat van anar desapareixent i al franquisme, més enllà de l’exaltació dels seus, ja li venia bé la desmemoria. Però si es busca, encara en queden. Estaria bé fer ara una política de memòria amb aquests vestigis. No sé si encara podria trobar-se el xalet on dirigia les tropes republicanes Valentín González El Campesino, apunta l’historiador Jaume Barrull. “Estem molt contents que s’aprovés la moció a la Paeria, però ara s’ha de posar fil a l’agulla de cara al pressupost del 2017, perquè almenys es pugui fer l’inventari per al 2018, quan es commemorarà el vuitantè aniversari de la batalla de Lleida”, reclama Joan Ramon Segura.

La Guerra Civil no va passar de llarg per Lleida. Tot i que el juliol del 36 tot just es van tirar “quatre trets”, recorda l’historiador Jaume Barrull, la ciutat va patir com poques el conflicte bèl·lic. El brutal bombardeig del 2 de novembre del 1937 va provocar nombroses víctimes civils al Liceu Escolar i al mercat de Sant Lluís. Després, la batalla de Lleida que va acabar amb l’ocupació de la ciutat el 3 d’abril del 38, va ser precedida també per forts bombardejos, encara que aleshores la majoria de veïns havia fugit, assenyala Barrull. “Va ser una batalla molt dura, es diu que a Alcalde Costa es va lluitar casa per casa i les tropes republicanes van volar el pont Vell i tot un carrer al costat de Sant Joan en la retirada.” Una vegada ocupat el marge dret del riu pels franquistes, la guerra no va acabar per a Lleida, ja que el Segre es va convertir en front i escenari de durs combats durant nou mesos (fins al gener del 39), amb la ciutat partida en dos. “La guerra va afectar molt la ciutat, li va costar vint anys recuperar-se. Va quedar desolada”, afirma Barrull.