Usuaris de l'Avant es rebel·len pels retards crònics i estudien una reclamació col·lectiva

Els usuaris habituals dels trens Avant entre Lleida i Barcelona estan farts dels retards continus que suporten en els viatges des de ja fa nou mesos, d'uns deu minuts de mitjana en cada trajecte, com a conseqüència dels incessants robatoris de cable de coure a la via de l'AVE. Per això, estan estudiant possibles vies de reclamació. "Hi ha companys que han parlat amb algun advocat per veure si podem tirar endavant una demanda per incompliment reiterat de contracte, però el primer que ens demanen és un registre de les dades d'arribada dels trens de l'últim any per acreditar els retards", va explicar Jordi Andrés, un dels portaveus d'aquest grup d'usuaris. "He realitzat la sol·licitud de les dades a través del portal de transparència de Renfe, però no tinc constància ni de si l'han rebut. Quan el tinguem valorarem què fem", va afegir.

Així mateix, els usuaris també han impulsat preguntes al Govern a través del senador lleidatà Ramon Alturo (CiU), les quals van ser respostes el mes passat de manera molt poc satisfactòria segons el seu punt de vista, així com una moció al Parlament, d'acord també amb CiU.

El problema s'arrossega des del passat mes d'agost i està causat pels continus robatoris de cable de coure del sistema de detecció d'objectes a la via d'alta velocitat per la qual circulen els Avant. En dos trams, les Borges Blanques-Alcover (52,7 quilòmetres) i Gelida-Sant Vicenç dels Horts (16,2 km) la velocitat està limitada a 160 km/h, pels 250 km/h que assoleixen habitualment els Avant, la qual cosa causa els retards. "El cable sostret és una quantitat molt gran i suposa un import considerable que no està programat ni pressupostat", va explicar el gerent de seguretat d'Adif, Carlos Freire, en declaracions a TV3, per justificar la lentitud a reposar-lo.

Mentrestant, la situació provoca molèsties constants als usuaris que sovint acaben arribant tard a la feina. Renfe no indemnitza els viatgers en aquests casos, a l'entendre que es tracta d'una causa de força major que no és imputable a la companyia, ja que és responsabilitat del gestor de la infraestructura, Adif, que al seu torn fa recaure la culpa als lladres. "Entenem que no és una responsabilitat directa de Renfe, però ells tenen un contracte amb nosaltres i haurien d'aclarir-se amb Adif i després pagar-nos", va reclamar Jordi Andrés.

Els viatgers habituals paguen uns cinc-cents euros cada mes per al seu abonament.