#1O / "Tot el poble ens vam unir i vam fer front a l'atac". Testimonis de les càrregues policials
Temps aproximat de lectura:
Després de les dures imatges emeses vers l'actuació policial durant el Referèndum celebrat el passat diumenge 1 d'octubre, ens hem 'patejat' la ciutat de Lleida i voltants per parlar amb alguns dels testimonis que van patir la repressió. La conclusió que hem extret? Doncs que l'actuació pacífica i la unió del poble han estat els dos factors que han ajudat a tirar endavant una jornada molt dura arreu del país.
Diumenge 1 d'octubre. 5 de la matinada, o inclús abans. Catalunya es començà a moure enmig de la nit. A l'Avinguda del Segre nº5 de Lleida s'hi troba els Serveis Territorials del Departament de Benestar Social i Familia de la Generalitat. En aquell moment, un grup de gent cridats per una associació de veïns del barri organitzava un esmorzar popular. Manel M., un jove que va estar-hi present, ens ha explicat que després de muntar-ho tot, la gent tenia accés a votar a partir de les 9 del matí, amb tres urnes per a dipositar-hi les paperetes que van arribar d'una forma curiosa. "Unes hores abans de començar a poder votar, va passar un fet estrany. Concretament a les 6:51h vam veure un contenidor en flames a uns quants metres d'on estàvem. No se sap qui va ser però potser era una senyal", ens afirma el Manel.
Cap allà les 8:55h va començar tot: uns 6 furgons de la Policia Nacional van aturar-se enmig de la carretera, es van formar de pressa i van dirigir-se cap a ells. "Els voluntaris estàvem parlant i al veure que venien, vam callar i vam aixecar els braços. Ells van començar a parlar-nos malament, volien colar-se al local per treure'ns les urnes. Vam respondre amb una resistència passiva, entrellaçant els nostres braços", ens comenta el jove. Al final, les urnes van ser requisades, un advocat va endur-se puntades a l'esquena, a un noi quasi li obren una cella i a una altra persona van dislocar-li l'espatlla, fet que va provocar que se l'enduguessin en ambulància. Una altra víctima va ser César Sanchis, que va acabar amb un esquinç al turmell. “Primer tres policies em van agafar i em van empènyer cap a fora. Vaig aconseguir parar abans d’arribar als vehicles, però llavors un guàrdia civil em va espentejar per darrere i vaig picar contra un cotxe”, explica.
El Manel ens ha dit que li va sorprendre molt l'ús indiscriminat de la força. "Vaig sentir impotència en com reparteixen llenya contra gent indefensa i pacífica.", lamenta el jove. L'interior del local va quedar destrossat.
Cinc i quart de la matinada. A la plaça on hi ha el CAP de Cappont s'hi trobava l'Ester Marco i "més gent de la que esperava". Van fer-se les 8 del matí quan van arribar les paperetes camuflades entre magdalenes del Mercadona. Parlant i parlant la gent es va adonar que hi havia algunes persones sospitoses entre ells: "segurament són policia secreta", comentaven. A les 9 van obrir portes per a poder votar i, al cap de 10 minuts va aparèixer una dona corrent desesperada i cridant: "Els nacionals, els nacionals!". A continuació, 4 furgons van aparèixer davant de tota l'escola electoral i entre ells, la policia que abans era secreta. "Vam tancar el local, enviant als més petits a la planta de dalt. Van venir directament a fer-nos fora", ens afirma l'Ester. "Veiem que s'anaven apropant i vam jeure a terra. "Si no queréis salir, saldréis." Van estar com una hora per treure'ns.", ens comenta la jove. La tàctica que van utilitzar els presents per a protegir les urnes va ser jeure a terra i entrellaçar els braços. Al final van poder amagar-ne dues de les tres que tenien.
L'Ester afirma que ella va viure l'actuació policial més light que d'altres, ja que va ser de les primeres que van treure 'gentilment' del local. Sí que és cert que es va sentir impotent i amb ganes de plorar quan veia que no podia fer res per ajudar als demés i s'enduien una de les urnes. "Després d'endur-se l'única urna que van poder, l'última missió era parar els furgons policials. Ens vam posar davant d'ells i els vam retenir per 15 minuts. Van intentar posa'ns por disparant alguna pilota de goma però, no ho van aconseguir", diu l'Ester. Al final, tothom va poder votar amb les dues urnes que van defensar.
Nou menys deu del matí. Lo Casino d'Alcarràs està a punt de viure un dels actes més destacats de la jornada. "És molt complicat d'expressar-se. El que era un ambient festiu i pacífic va tornar-se en quelcom encara no he assimilat", ens diu el Joan Guillem, un balaguerí que porta deu anys vivint a Alcarràs i que aquell dia era l'encarregat del sistema informàtic de les taules. Va ser a l'hora que us hem indicat que el caos va arribar en aquest petit municipi: un avió sobrevolava Lo Casino, la gent que s'hi trobava dins van tancar totes les portes amb clau mentre escoltaven com la Guàrdia Civil intentava obrir-les. A fora hi havia unes 300 persones que portaven des de les 5 del matí reunides i van defensar en tot moment les portes de forma pacífica. Fins a les 11 van estar al peu del canó contenint els atacs de la policia. "El moment més fort va ser a primera hora. A l'alcalde li van partir la camisa. La resistència va ser pacífica en tot moment, ja que sinó s'hi tornarien amb bales de goma", ens comenta el Joan. "Si no arribem a posar un camió i tractors a l'entrada de Lo Casino, haguéssim sortit malparats tots.", ens diu el jove.
Tot el poble es va unir i va fer front a l'atac. Inclús el Joan va sortir a defensar sense ulleres, esperant-se que les perdria o li trencarien en un moment o altre. "Vaig patir perquè no passes cap desgràcia, a part de la por que tenia jo", ens afirma el Joan Guillem. Els petits i els més grans, van quedar-se a la tercera planta de l'edifici mentre que gent de totes les religions, races, i ideologies van estar fora de Lo Casino defensant. Inclús l'alcalde, que li tenen molt de carinyo, va estar-se a primera fila, sent el primer en rebre.
