Albert Sánchez Piñol: "Parlo del 12 de setembre, una cosa que no s'ha tocat"

R. Banyeres
Publicat: 
20-11-2015
Actualitzat: 20-11-2015 12:02
Temps aproximat lectura Temps aproximat de lectura:
  • Albert Sánchez Piñol: "Parlo del 12 de setembre, una cosa que no s'ha tocat"

Entrevista de SEGRE a Albert Sánchez Piñol, que presenta el seu nou llibre 'Vae Victus'


Què trobarà el lector en 'Vae Victus'?
Per una part, una cosa que de moment no s’ha fet en narrativa, que és parlar del 12 de setembre. L’11 de setembre del 1714, en canvi, és gairebé un gènere literari. Això implica parlar de què va passar a Barcelona, la qual cosa ens porta a Pere Joan Barceló conegut com Carrasquet o Carrasclet, que va aconseguir liderar milers de miquelets i que va lluitar amb dents i ungles contra l’exèrcit borbònic. Es dóna la circumstància que el 1719 el mateix mariscal Berwick, que havia pres Barcelona, li promet que si els guerrillers catalans de Carrasquet s’allisten a l’exèrcit francès i guanyen els oferirà la recuperació de les llibertats catalanes. És el pacte faustià per excel·lència, el mateix individu que t’ha destruït t’ofereix recuperar el teu prestigi.

També hi ha el seu protagonista de Victus, Martí Zuviría.
Sí. El llibre narra quatre aventures i també explica com l’endemà de la caiguda de Barcelona Zuviría fuig a Amèrica, a l’actual Carolina del Sud, on ajudarà els indis yamasee contra els colons anglesos. Al tornar es troba amb Carrasclet. També hi ha personatges de Victus, com Verboom, el general Villarroel, i fins i tot altres com James Cook.

Continuarà amb la saga?
Sí. I no és una trilogia com s’ha dit en alguna ocasió. Tinc la intenció que faci, si puc, una sèrie de llibres que relatin tot el segle XVIII amb ulls de Zuviría perquè és un segle apassionant. No sé quantes entregues seran però ja tinc previst que es troba amb Frederic II de Prússia i George Washington, per exemple. No és una visió en clau eurocèntrica, sinó molt més àmplia.

Per què el títol?
En part per les reminiscències que té amb Vae Victus [és una expressió que s’utilitza per fer notar la impotència del vençut davant del vencedor] i en part perquè volia que recordés també Victus.

La seua editora, Isabel Martí, ha afirmat en alguna ocasió que Victus s’ha convertit en una Bíblia per a molts catalans. Hi estaria d’acord?
No sóc gaire religiós, així que espero que no [riu], però és cert que ha fet certa pedagogia. Per a molta gent, Villarroel era només un carrer que feia baixada abans de llegir Victus. Són fets que en el fons són poc coneguts. El 1714 es va destruir l’aparell institucional català, però la lluita va continuar a les muntanyes i molta gent ho desconeix.

Creu que tornarà a viure censura com la que va patir amb Victus a l’Institut Cervantes d’Utrecht, a Holanda?
Espero que no perquè és una cosa molt estúpida. De fet, el primer perjudicat en aquests casos és el qui executa aquesta censura.

Per a quan la trilogia que hauria de continuar La pell freda i Pandora al Congo?
[riu] No ho sé. Ho tinc pendent però m’han anat sortint moltes coses. Això sí, prometo que l’escriuré.

Es pot viure de la literatura?
És gairebé impossible viure de la literatura. A més, els autors tenim dos handicaps: les descàrregues il·legals i el cànon de biblioteques. Jo sóc un dels autors més prestats però per això he rebut zero euros.

El CoNCA lamenta que el pressupost català per a cultura sigui del 0,7% del total.
No som en un país que valori la cultura. Només cal veure que el govern no para de dir que estem vivint una recuperació econòmica, però no inverteix més en cultura. Dubto que França en plena crisi abaixi el pressupost de cultura.

Què llegeix habitualment?
Llegeixo tot el que em cau a les mans, no sóc un home de gèneres. L’últim que he llegit és La conjuración de Catilina, de Sal·lusti.

Com veu el procés català?
És una època de confusió però també d’esperança per transformar el país a través de la societat i les institucions.

Comparteix

També t'interessarà