Cada lleidatà gasta a l’any més de 1.600 € de mitjana en alimentació

La millora de la situació econòmica s’ha traduït en un increment dels diners dedicats pels lleidatans al consum alimentari. En concret, el 2016 es van assolir els 1.613 euros per lleidatà, la qual cosa representa un repunt del 2,2% respecte a l’any anterior. El creixement, de totes maneres, és el més baix de tot Catalunya, on la mitjana va ser de 1.909 euros (+3,9%). Per províncies, la despesa més gran (excloent-ne el tabac) se situa a Barcelona (1.958 euros) i l’increment més destacat s’ubica a Girona (4,9%). Així ho recull l’Observatori Bonpreu i Esclat del Consum Alimentari a Catalunya, que van presentar ahir el director financer del Grup Bon Preu, Pere Anglada; el catedràtic Josep Oliver i l’economista Xavier Segura –aquests dos últims autors de l’informe juntament amb Ramon Roig–.

L’estudi valora també els diners destinats en el conjunt de la província a la despesa alimentària, i en el cas de Lleida passa dels 701 milions de l’any 2015 als 713 del passat exercici. És a dir, que el repunt és d’un 1,8%, mentre que en el conjunt de Catalunya assoleix el 4,2%. Les llars catalanes van recuperar el 2016 el nivell de despesa alimentària precrisi amb 15.100 milions d’euros, una xifra molt similar als 15.146 milions que es van registrar el 2008.

Les llars catalanes recuperen la despesa alimentària del 2008 amb 15.100 milions

La societat ha canviat les seues preferències alimentàries en aquests vuit anys i han guanyat pes les hortalisses, el peix i els plats precuinats, mentre que es manté la fruita i perden pes la carn, el pa, els cereals, els lactis i els ous. Entre altres capítols amb un consum a la baixa també hi ha els sucs, els refrescos i els olis i greixos. Crida l’atenció que creix la despesa en cafè, per l’auge de les càpsules, més cares que el mòlt.

En el període entre el 2008 i el 2016 la despesa alimentària de llars joves –integrades per persones d’entre 16 i 44 anys– ha caigut un 22,3%, mentre que la despesa a les llars en què la persona de referència té 65 anys o més ha augmentat un 36,9% en el mateix termini.

Oliver va explicar que aquesta evolució és pel fet que les llars de més edat han augmentat la seua despesa per proveir els seus fills i néts d’aliments: “En els últims 15 anys les pensions han tingut una evolució alcista, mentre que els salaris no han pujat.” Així, aquesta estabilitat dels pensionistes ha comportat que augmentessin la despesa en productes alimentaris a favor dels seus fills i néts, molts d’ells amb salaris baixos o, fins i tot, en situació d’atur.